Com reparar les víctimes del pistoler de Tarragona?

Després d'intentar sense èxit paralitzar l'aplicació de l'eutanàsia a l'exvigilant de seguretat Eugen Sabau, conegut com el pistoler de Tarragona, perquè no havia pogut ser jutjat, a les víctimes només els queda la via administrativa o civil per aconseguir una compensació econòmica pels danys ocasionats.

La legislació espanyola estableix que la mort de l'acusat o condemnat suposa l'extinció de l'acció o la responsabilitat penal, és a dir, es dona carpetada al procediment penal.

L'advocat dels Mossos va intentar a última hora, sense èxit, paralitzar l'eutanàsia mitjançant una demanda amb mesures cautelars davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), un cop l'Audiència de Tarragona i el Tribunal Constitucional van rebutjar la seva pretensió que quedés sense efecte l'aval a la mort assistida.

El dimarts se li va aplicar la mort assistida al Consorci Sanitari de Terrassa (Vallès Occidental), on estava ingressat al mòdul penitenciari, a causa de la lesió medul·lar irreversible que va sofrir en ser neutralitzat després d'atrinxerar-se després del seu atac.

Extingida la responsabilitat penal, només queden la vies administrativa i civil perquè les víctimes obtinguin algun tipus de compensació econòmica pel succeït, més factible en el cas dels agents i més complicada per als seus excompanys de feina.

La via administrativa del mosso

Com ha explicat a Efe l'advocat José Antonio Bitos, que representa el mosso ferit de bala en nom del sindicat USPAC, l'agent recorrerà a la via administrativa, on considera que té garantida una indemnització sobre la base d'una sentència del Suprem.

En una resolució del 2020, l'alt tribunal va fixar doctrina assenyalant que qualsevol policia que pateixi lesions en acte de servei i no pugui ser indemnitzat per defunció de l'acusat, correspon a l'administració de la qual depèn abonar aquesta indemnització, en aquest cas la Generalitat de Catalunya.

Fonts jurídiques consultades per Efe assenyalen que la Generalitat està constituïda en garant i obligada a posar tots els mitjans per evitar danys, per la qual cosa no hauria d'haver-hi cap problema per a una reclamació, encara més quan la Conselleria d'Interior té concertada una assegurança d'accidents per als seus funcionaris policials.

El lletrat està a l'espera que el jutjat decreti l'arxiu per iniciar un procediment administratiu davant la conselleria al·legant que el mosso va patir lesions en acte de servei i, en cas que aquest organisme ho denegui o no resolgui en tres mesos, ja interposarà un recurs contenciós administratiu davant un jutjat.

Una herència enverinada

Més complicat sembla el panorama per als excompanys del mort. Per a ells, l'única via seria la civil, bé contra els hipotètics hereus de Sabau o contra l'empresa de seguretat.

En el primer cas, el lletrat assegura que això és molt improbable perquè abans els seus hereus haurien d'acceptar l'herència de Sabau i respondre si fos necessari amb el seu patrimoni personal dels deutes del mort i «ningú respondrà amb la seva casa sobre aquesta persona», que ja va dir que no tenia béns.

Ara bé, sempre es pot interposar una demanda contra l'herència jacent o ignorats hereus quan no es coneixen qui són, però fins i tot així l'Estat no té cap via per rescabalar, ni tan sols de forma subsidiària. «Difícilment podrien cobrar, és una possibilitat molt remota», subratllen les fonts.

Demanda contra l'empresa de seguretat

Una altra possibilitat és anar contra l'empresa de seguretat, de manera que caldria examinar si la companyia té alguna pòlissa que cobreixi els danys causats als seus empleats en cas d'incident.

Si no fos així, els quedaria interposar una reclamació patrimonial contra l'empresa per no adoptar totes les mesures exigibles per evitar que algú pogués entrar de manera sorprenent, precisen les fonts.

És a dir, anar contra la companyia per alguna omissió en algun protocol de seguretat incidint en la facilitat que va tenir l'investigat per accedir a l'oficina, però tot i així l'assumpte és complex, detallen les fonts.

L'opció d'Europa

Malgrat que la via penal està esgotada a Espanya, el lletrat espera ara que la demanda que va interposar davant el TEDH tiri endavant i es dicti una sentència que senti jurisprudència a tot Europa i que posi límits al dret a la mort digna en casos com aquest.

Encara que l'objectiu final és que es reconegui que Espanya ha vulnerat el dret fonamental de les víctimes a un judici just i es condemni Espanya a rescabalar les víctimes, però només els mossos, ja que els excompanys del mort no han al·legat vulnerabilitat ni seguit el tramiti correcte per anar a Europa.