Els pastissers artesans de Tarragona s'enfronten a una crisi de supervivència comercial

El president del Gremi de Pastissers Artesans de Tarragona, José González, ha fet saber la seva preocupació pel tancament en els darrers temps de diverses pastisseries històriques de la ciutat, com ara la Palau, la més antiga, que va treballar per últim cop en acabar les festes de Sant Magí.

González atribueix aquesta situació a l'augment del preu de les matèries primeres, a la competència de les franquícies i a la manca de relleu generacional, i creu que la solució estaria en fer un control més precís de la professió i l'establiment d'una escola d'oficis. Segons González, «a mi em pregunten moltes vegades perquè passa això, i en el primer que penso és en els establiments que es presenten com a pastisseries artesanes i, en realitat, no ho són. De fet, hi ha moltes franquícies, i ara a Tarragona han omplert gran part de l'espai disponible», diu.

Encariment

El president del gremi també ha parlat de la inflació, afirmant que «ara els productes de les matèries primeres són molt més cars que abans i, això, naturalment, afecta les tarifes finals dels nostres productes».

Una altra raó que motiva el tancament successiu de les pastisseries artesanes és la manca de relleu generacional, perquè «és un ofici molt sacrificat, on t'has de llevar ben d'hora i parar compte gran part del dia», cosa que, segons Gonazález, no seria suficient per motivar la gent jove que vol una feina.

Per al president del gremi, aquest fenomen no passa només a Tarragona, ja que «a Barcelona no fa gaire temps hi havia més de 1000 pastisseries, i ara n'han quedat per sota de 300», citant-ho com a exemple d'un problema de tot el sector.

González pensa que es podrien aplicar mesures per revertir la situació, com ara «un certificat professional perquè només es pugui dir pastisser artesà qui ho sigui de debò, i també, i això és el més important, una escola d'oficis, perquè el benefici el traurà d'això el personal, i no pas l'economia», diu.

González també creu que s'han de treballar les sinèrgies entre pastisseries i restaurants, de manera que aquests darrers incloguin una carta de postres de qualitat als seus menús, cosa que augmentaria la promoció d'ambdós establiments.

D'altra banda, un altre pastisser artesà, Marc Garcia Llauradó, conscient també de la crisi, tem que aquesta «tendència de pastisseries al tancament» es deu a la manca de relleu generacional, perquè els propietaris s'han fet grans i no troben qui els substitueixi.

En qualsevol cas, es queixa que hi ha massa dificultats administratives per a qui vol començar un negoci d'aquestes característiques. «Els joves no necessitem que ens regalin res» afirma, però l'Administració ens ho podria posar més fàcil. Anem a l'Ajuntament i és molt complicat saber quin camí burocràtic hem de seguir».

Garcia Llauradó considera preocupant que en els darrers temps «s'hagi duplicat el preu de la matèria primera, el de l'electricitat i tota l'energia. Nosaltres no podem duplicar als clients els preus dels productes». Per tot això, pensa que la solució vindrà si el sector «està més regulat i és el més just possible», diu.