«Volem fer partícips els ciutadans de Tarragona de tenir la ciutat bonica»

De família pagesa, Elvira Vidal (Lleida, 1963) es defineix com una «jardinera voluntària i entregada». Llicenciada en Dret, té un objectiu marcat entre cella i cella: amabilitzar la ciutat.

— És important naturalitzar els espais?

— No solament és important des del punt de vista estètic i per millorar la qualitat de vida dels ciutadans, sinó que ja és una obligació. Avui en dia, amb el context climàtic en què vivim, és molt important no utilitzar productes químics. D'altra banda, pensem que una ciutat que té molt verd urbà redueix la temperatura i crea espais d'ombra. I, per descomptat, un jardí, un parc, és un lloc de trobada, és un lloc de cohesió de barri. També volem fer una mica de pedagogia i convertir els ciutadans en cuidadans del que és públic. És amb aquesta filosofia que hem organitzat les plantades col·laboratives.

— No és només cosa de l'administració o d'uns quants.

— Exacte, és un treball en grup. Hem de sentir vergonya quan veiem un comportament incívic. No hi ha res millor que donar exemple. La meva àvia sempre deia que «les coses no es diuen, es fan, perquè quan es fan, es diuen soles». En aquesta línia, també volem encetar una altra acció, Adopta un escocell, el quadradet d'on surt l'arbre. Volem que els botiguers, les associacions de veïns, les escoles, adoptin un escocell, se'n facin responsables. Faran una declaració dient que el guariran, el cuidaran i el protegiran durant un any. Hi haurà un llistat d'espècies que poden i no poden plantar. Volem fer partícips els ciutadans d'aquesta causa comuna que és tindre la ciutat amable i bonica.

— A l'abril es va anunciar que es construirà un jardí al passeig de Sant Antoni.

— Pensem que allò és un solar de propietat municipal i que donarà congruència a tot un relat amb el mirador sobre el mar. Aquí hem fet una col·laboració entre Patrimoni i Parcs i Jardins. Hem demanat l'ajuda d'un arquitecte expert en Patrimoni extern per tal de documentar el patrimoni medieval que hi ha circumdant. Crec que pot quedar molt bonic.

— Quan tenen previst que surti a licitació?

— El procediment és una mica més llarg, perquè afecta Patrimoni i som ciutat UNESCO, però espero que per Cap d'Any estigui ja validat.

— Aquest estiu va sortir a licitació el projecte de remodelació del sector sud del Parc Francolí, però va quedar desert.

— Tenim un greu problema, però no solament l'Ajuntament, sinó les administracions locals, i és que estem en plena crisi de subministrament de materials. En alguns casos, s'han triplicat els preus. També tenim una inflació flagrant. A més, els terminis d'execució són massa curts. Què passa? Que això fa un efecte dissuasiu en els licitadors, que d'alguna manera s'arronsen i no es presenten, perquè tenen por d'enganxar-se els dits econòmicament o de no complir terminis d'execució. Per això, estem revisant preus perquè siguin més atractius per als licitadors.

— De moment es preveu naturalitzar algun espai més?

— Déu n'hi do la feina que ens ve al davant. Amb els mesos que queden, que són vuit, penso que si s'executen els projectes que tenim encarrilats, podem donar-li un tomb a la ciutat. Volem obrir el jardí del solar de l'antic Hostal del Sol, renaturalitzar les rotondes del polígon Riu Clar, millorar les mitjanes de l'avinguda Catalunya, en l'accés amb l'autovia, i, també, fer jardineria col·laborativa a parcs i jardins.

— És optimista amb què Tarragona rebi la seva quarta Flor d'Honor de Viles Florides?

— Estem molt esperançats, molt il·lusionats. Penseu que la gala de Viles Florides, que és on tots els municipis de Catalunya i d'Andorra venen a rebre els guardons, es fa a Tarragona. Ens honora molt. Que hagin triat Tarragona ens demostra que hauríem de tenir més autoestima i creure'ns que les coses les fem bé.

— Com plantegen la gala de l'octubre?

— Serà en un emplaçament preciós, el jardí de l'Amfiteatre, que marida tres coses: l'skyline de la Mediterrània, el patrimoni i l'enjardinament. Aquest maridatge amb tres valors, turisme, patrimoni i verd urbà, crec que pot captivar els assistents i també el jurat. És una oportunitat també perquè la gent que ve de visita es vulgui quedar. Crec que és una oportunitat molt bonica.