La Protectora d'Animals de Tarragona recull 182 gats i 76 gossos al llarg d'aquest estiu

La Protectora d'Animals de Tarragona va recollir 182 gats i 76 gossos en el període comprès entre l'1 de juny i el 31 d'agost, una situació que, segons detalla Núria Güell, tresorera de l'associació, es repeteix estiu rere estiu. «En aquests mesos, ens entren el 60% dels gats de tot l'any», assegura. La tresorera ha detectat quatre perfils de persones que deixen al centre la seva mascota i que s'han repetit habitualment durant el darrer trimestre: els ciutadans que no poden fer-se càrrec de les ventrades; les persones que han de tornar al lloc d'origen i es veuen incapaces d'assumir les despeses d'endur-se l'animal; la gent que canvia de casa i al nou immoble no s'admeten gats ni gossos i les exparelles en què cap dels cònjuges vol quedar-se la bestiola després del divorci.

Amb tot, afegeix que hi ha una tendència a l'alça que ha aparegut en els darrers dos anys: «Ens ha passat diverses vegades que truquen i volen canviar el gos o el gat. És gran, té uns 12 o 13 anys, i el volen canviar per un cadell», explica Güell. «Els seus pares, quan són grans, també els canvia per uns de nous?», es pregunta.

No obstant això, celebra que, com que molts dels animals que entren a la Protectora són cadells, també abandonen de pressa les instal·lacions: entre el juny i l'agost, 124 gats i 70 gossos han estat adoptats per perfils de gent molt variats, des de parelles joves fins a persones grans que busquen la companyia d'un animal petit.

La situació canvia, però, quan es parla d'adults o de gossos de raça gran. «Costa moltíssim que siguin adoptats», lamenta la tresorera. Pitjor és la situació en cans considerats potencialment perillosos: en aquests moments, n'acullen una setantena. «Els adoptants han de ser persones que tinguin caràcter també i que els sàpiguen portar», detalla Güell.

Gat i gos

Edurne del Amo és una de les persones que no va tenir por: va decidir adoptar la Kènia i en Tyson, dos gossos potencialment perillosos de quatre anys. Ella és una barreja de pitbull i ell, d'American Staffordshire. «Molta gent pensa que potser és millor un cadell, però, en realitat, per les circumstàncies, potser li va millor un gos adult», valora.

En el seu cas, ella i la seva parella passen moltes hores fora de casa per qüestions laborals. «El cadell és com un bebè. Un nen petit potser s'avorreix; el deixes sol i pot provocar un foc. El gos no, però alguna trastada sí que fa», comenta.

Tanmateix, explica que el fet que siguin animals considerats potencialment perillosos no els van preocupar en el moment d'acollir-los: «Depèn de com els eduquis. Sí que és un gos que si volgués fer mal podria fer-ne, però el cas és que no ha de voler fer mal», conclou.

Bianca Paredes ja fa tres anys que va adoptar l'Arya, «la gata més petita que he vist mai». Una membre de la Protectora va trobar la felina i el seu germà abandonats en un contenidor. Després d'estar en una casa d'acollida, la mixeta es va traslladar al seu nou domicili.

La decisió de Paredes no va ser senzilla. Tenia clar que, tard o d'hora, volia una gata, però no ho va fer fins que estava segura «que li podia donar la vida que mereixia». «Aquestes decisions s'han de fer amb seny. Has d'estar convençut que li donaràs els recursos que necessita. És part de la família. Igual que quan estan bé estàs allí, quan estan malament, també has de ser-hi», conclou.