El greix que envolta els tumors de pròstata potencia l'agressivitat

Un estudi liderat des de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), de Tarragona, ha fet possible una troballa molt significativa amb relació al càncer de pròstata. A Espanya aquest tious de càncer és el que té més incidència entre la població masculina (amb més de 30.000 casos nous diagnosticats aquest any). El Grup de Recerca en Biomarcadors de Malalties i Mecanismes Moleculars (DIBIOMEC) de l'IISPV, integrat per professionals del Servei d'Urologia i Anatomia Patològica de l'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, ha descobert que el teixit adipós (també anomenat greix) perirprostàtic, que envolta els tumors de pròstata, n'afavoreix el metabolisme lipídic tot proporcionant-li greixos i alimentant-ne les cèl·lules. D'aquesta forma, obté més energia per créixer i desenvolupar-se.

La investigació constata, a més a més, que aquest greix no només té un paper clau en la progressió del càncer de pròstata, sinó que a més potencia una sèrie de gens implicats en l'agressivitat del tumor.

«Pensem que un cop apareix el tumor aquest recorre als greixos o lípids que secreta el teixit adipós periprostàtic per alimentar-se. Els tumors funcionen actuant sobre els teixits adjacents modificant-los, fent-los treballar a favor seu. És el que s'anomena un llenguatge creuat entre els dos òrgans. Amb l'estudi hem vist que, com més agressiu ésel tumor, més lípids es requereixen per mantenir-lo alimentat, per fer-lo créixer. Això fa que el teixit adipós es vagi delipidant», explica Matilde Rodríguez Chacón, responsable del grup de recerca DIBIOMEC.

Noves teràpies per frenar el càncer de pròstata

Aquest estudi, publicat a la prestigiosa revista científica BMC Medicine, obre noves vies terapèutiques per al tractament del càncer de pròstata basades en inhibidors de síntesi de lípids a nivell local. Gràcies a aquest nou abordatge de la malaltia s'aconseguiria frenar-ne l'evolució evitant que els tumors acabin esdevenint agressius (la majoria de persones amb càncer de pròstata poden conviure-hi; no els causa la mort).

«Aquesta troballa va sortir a la llum arrel d'un estudi de composició de greixos del teixit adipós periprostatic que provenien de pacients amb tumors de pròstata, amb diferents graus d'agressivitat. Per ratificar les troballes es van fer experiments ajuntant cèl·lules de pròstata i greix dels pacients, i això va resultar ser crucial per poder donar suport al que havíem observat inicialment: vàrem poder veure com les cèl·lules de pròstata anaven acumulant greix i esdevenien més agressives», explica Altuna Coy, un altre dels investigadors que ha participat en l'estudi.