Els 'boxes' de Crossfit de Tarragona estan vivint el seu any més exitós

La pandèmia va frenar l'auge del Crossfit, però no el va aturar del tot. La covid va obligar els gimnasos a tancar les portes una, dues, tres vegades. No obstant això, un cop la normalitat va tornar a fer-se un lloc en la vida quotidiana, la pràctica d'aquest mètode d'entrenament funcional que combina l'aixecament de pesos, els exercicis cardiovasculars i la gimnàstica s'ha disparat fins a assolir noves quotes de popularitat.

«Des que vam obrir el 2014, aquest ha sigut l'any més ple de tots. 2022 ha sigut l'any més productiu», assegura el propietari de CrossFit Scipion, Francesc Mérida. L'entrenador d'aquest box –nom amb què es coneixen els centres especialitzats en aquesta disciplina– ubicat a Reus explica que, abans de l'aparició de la pandèmia, tenia uns 225 socis. En l'actualitat, la xifra ja arriba als 290. En tres anys, s'ha viscut un creixement del 28,89%. El cas de CrossFit Scipion no és aïllat. El responsable de comunicació de Viding Fitness, Alberto Alonso, afirma que va ser amb la reobertura dels gimnasos que es va viure un boom en l'interès per l'entrenament funcional. «Abans s'estava despertant, però el fet d'estar allunyats dels altres, d'estar en espais oberts, ho ha potenciat», valora. A la mateixa conclusió arriba el gerent i fundador de CrossFit Tarragona, Sergio Martín, que creu que la gent ara prefereix fer activitats a l'aire lliure o en recintes amplis.

Per la seva banda, la propietària d'AA'IN CrossFit, Aroa Vilariño, detalla que, normalment, l'estiu és una estació en què es registren més baixes que altes de nous usuaris, però enguany ha estat l'excepció: dels 180 socis de què disposa el centre, una vintena s'hi han apuntat entre els mesos de juny, juliol i agost. En comparativa, quan la covid va obligar a abaixar la persiana, tenia comptabilitzats 130 usuaris, un nombre que es va reduir fins als 90 quan va poder reobrir el local.

El director de Viding Sant Jordi, Daniel Figuerola, detalla que al centre esportiu també s'està produint una recuperació i comenta que s'estan registrant pràcticament els mateixos accessos d'usuaris que el 2019. Assenyala que s'està vivint «un molt bon final d'agost i un boníssim començament de setembre», malgrat que el nombre d'abonats encara no ha arribat als nivells prepandèmia.

En el cas del seu centre, la clau del retorn a la normalitat no recau en l'entrenament funcional pròpiament, sinó en les classes dirigides i en un fenomen que, assegura, anirà en boca de tothom: l'aixecament de pes mort. «Cada vegada ens anem adaptant a les tendències que marca el mercat», conclou.

Mérida coincideix a considerar que aquest agost ha estat dels millors mesos de l'any malgrat ser històricament un dels pitjors. Tanmateix, opina que l'expansió del Crossfit, des del seu punt de vista, ha estat tan notòria que s'està «menjant el mercat». «Hi ha gent que em diu que si no fa classes d'això, no les omple», comenta.

Encara que cada any s'inauguren un parell de boxes a la província, el propietari de CrossFit Scipion detalla que la clientela no baixa, sinó que «cada cop hi ha més gent a tots els centres». Sergio Martín opina que «és un esport que ha vingut per quedar-se». «No crec que sigui una moda passatgera. Fa set anys que vam obrir i hi ha gent que ha trobat aquí la seva manera de viure», emfatitza.

Una de les claus de l'èxit d'aquesta disciplina esportiva és que està «adaptada a tothom», en paraules d'Aroa Vilariño. «El practiquen nens, gent gran, joves esportistes, persones que no han fet mai esport, gent amb discapacitat...», afegeix. El més important no és aixecar molt de pes o ser molt ràpid, sinó gaudir d'una millor salut i «que la gent pugui envellir amb dignitat», assenyala la propietària d'AA'IN CrossFit, que també apunta que, si la situació continua en línia ascendent, ja preveu ampliar les instal·lacions del box.

Els responsables dels diversos centres esportius empren paraules com «família», «comunitat» o «com un vestuari de futbol» per definir les relacions que s'estableixen entre els practicants, perquè, al final, no es competeix els uns contra els altres, sinó que la motivació és la de superar-se a un mateix. «Enganxa veure el progrés tan palpable, que et motivi per continuar», declara Martín. «Diuen que el millor atleta de Crossfit és la persona més en forma del món», expressa Vilariño.

Exercici d'autosuperació

Una de les persones que ha començat a practicar aquest tipus d'entrenament després de la pandèmia és Jorge Enríquez. El seu germà ja feia temps que el practicava i l'havia intentat convèncer perquè ho provés, sense èxit. «Jo no volia anar-hi perquè em semblava que no era per a mi i que era per a flipats», explica. «Però no és res d'això», matisa. Fa vora d'un any que va assistir a una classe de Crossfit per primera vegada perquè, desmotivat dels exercicis que s'acostumen a fer al gimnàs per compte propi, «volia provar una altra cosa».

«El que més m'agrada és l'autosuperació, anar veient que, a poc a poc, vas aprenent la tècnica, que pots moure més pes, que cada cop vas millorant els teus registres», afirma Enríquez. A diferència dels prejudicis, que consideren que el Crossfit és un esport lesiu, diu que el cos li fa més mal quan no s'exercita. «M'ajuda a corregir la postura i a enfortir els músculs que tinc febles o debilitats», detalla. «Surts de classe molt cansat, però també molt content, perquè alliberes molta adrenalina i es veuen resultats molt ràpid», conclou Enríquez.