Diari Més

Un estudi tarragoní relaciona complicacions en la sedació amb la depressió en pacients crítics

Una infermera del CODITA va utilitzar una mostra de 327 pacients de la UCI de l'Hospital Joan XXIII en el treball

Imatge d'un dels nous quiròfans de l'Hospital Sant Joan de Déu

quiròfan, Sant Joan de Déu, metges, hospital, operacióACN

Publicat per

Creat:

Actualitzat:

Una infermera del Col·legi Oficial d'Infermeres de Tarragona (CODITA) ha elaborat un estudi que vincula els problemes en l'administració de sedants en els pacients de la UCI amb el desenvolupament de posteriors problemes de depressió i ansietat.

Segons l'estudi desenvolupat per la infermera Diana Gil, la meitat de pacients d'UCI estudiats que van necessitar dosi de sedants més altes de les habituals durant el seu ingrés van presentar depressió lleu en els sis mesos posteriors a l'alta hospitalària.

«L'analgèsia i la sedació permeten als pacients tolerar certs procediments mentre mantenen una funció cardiovascular i respiratòria adequada, per això, conèixer la fisiopatologia del dolor i l'ansietat és essencial per a la seva correcta aplicació clínica», explica Gil, qui insisteix en el «important paper de la infermera com a responsable de l'adequada administració de l'analgèsia en els pacients crítics».

La infermera de CODITA va treballar amb una mostra de 327 pacients de la UCI de l'Hospital Joan XXIII, en la seva majoria homes (71,3%) i amb una mitjana d'edat de 60 anys.

El 24,5% dels pacients estudiats van desenvolupar una sedació difícil, la meitat dels quals, a més, eren fumadors habituals i consumien alcohol.

El 56,2% dels pacients que van desenvolupar sedació difícil van presentar símptomes compatibles amb l'ansietat psíquica després de donar-los l'alta, i un 52,8% va presentar símptomes compatibles amb la depressió al mes d'haver abandonat la UCI.

Passats tres mesos, la prevalença de depressió va disminuir fins a un 40% amb graus de depressió més lleus, i solament el 12% dels pacients van presentar nivells de depressió moderats o greus.

Als sis mesos de l'alta, un 31% dels pacients presentava símptomes depressius lleus, enfront d'un 7% que presentava símptomes moderats o greus.

Aquestes dades han permès confirmar a la infermera que «els símptomes compatibles amb l'ansietat, la depressió i l'estrès postraumàtic són més freqüents entre els supervivents de cures crítiques que van desenvolupar problemes de sedació», problemes que també podrien haver contribuït a perllongar el temps de ventilació mecànica i de permanència en la UCI.

«El correcte maneig del dolor i la sedació és un dels reptes més grans per a la infermeria de cures intensives d'avui dia; el personal d'infermeria ha de saber gestionar la tecnologia en benefici del pacient», ha assenyalat Gil.

La creadora de l'estudi insisteix en el «important paper del personal d'infermeria» a l'hora de mitigar l'impacte emocional de l'experiència en la UCI, especialment en aquells pacients que retenen la consciència durant la seva estada.

«En aquest tema el paper de la infermeria de crítics pot resultar fonamental, explicant al pacient tots els procediments que se li apliquen i que li poden produir dolor, de manera que se li ajuda en el processament conscient evitant l'associació al disconfort produït amb la seva estada en la unitat», conclou Gil.

tracking