El joc de trons de l'arribada de la relíquia

«Una campanya de màrqueting medieval, cuinada a foc lent, el resultat de la qual ha arribat fins als nostres dies». Així defineix l'historiador i il·lustrador Joan Carles Blanch l'arribada de la relíquia de la beata Tecla des d'Armènia fins a Tarragona. La història que s'hi amaga al darrere és justament el que reflecteix el llibre Operació Tecla. Una història de poder. Avui es presentarà al Tinglado 1 del Moll de Costa a les 8 del vespre. El llibre està editat per Cossetània i es podrà trobar en llibreries de tota Catalunya.

«Operació Tecla explica qui era Santa tecla, com s'origina el culte a la seva figura, com arriba d'Orient a Occident i es posa especialment èmfasi en l'Edat Mitjana», detalla Blanch. Un dels trets distintius d'aquesta publicació encarregada en el marc de la commemoració dels 700 anys de l'arribada del Braç és que combina el relat, que és històric, però també ficcionat, amb el còmic i les il·lustracions. L'objectiu de l'autor era fer un relat «amè i llegible», que permetés entendre els motius que hi va haver al darrere d'aquest fet.

Del text al traç

La combinació de documentació i creativitat és la fórmula de l'èxit de les creacions d'aquest autor. Un exemple clar n'és l'Atles del Port de Tarragona, que va recollir els més de 2.000 anys de tradició portuària de la ciutat. Seguint la mateixa estela, va afrontar aquest nou encàrrec que l'ha ocupat un any i vuit mesos. Primer es va documentar i a partir d'aquí va elaborar el text del llibre i posteriorment va fer les il·lustracions. «No havia fet mai còmic, així que en vaig aprendre en una escola especialitzada. He descobert un món que no coneixia i que m'agrada», explica Blanch.

En total el llibre inclou 270 il·lustracions. Algunes d'elles recreen com era la ciutat de Tarragona en l'època medieval. D'altres són vinyetes de còmic on s'expliquen alguns dels moments culminants d'aquesta operació gestada durant segles i que va culminar amb la vinguda de la relíquia. Els personatges històrics es combinen amb d'altres de creació pròpia, que són «gent del carrer que permeten mostrar com era la vida a la ciutat en aquell moment, les professions, etc.».

Una de les peculiaritats de les il·lustracions és que l'autor s'ha inspirat en persones del seu entorn per a crear determinats personatges i posar-los rostre. «La meva filla, el meu pare i altres persones conegudes surten al llibre convertits en personatges», detalla.

Una història política

«El llibre recull tot un seguit d'intrigues i conxorxes al voltant del poder a Tarragona. És una història política, sobre qui prenia el control de la ciutat», comenta l'il·lustrador. Però no només això, sinó que és un testimoni de com la figura de Santa Tecla està estretament vinculada a bona part de la història de la ciutat. «Hem de tenir en compte que es recupera el culte a la beata, que havia estat deixeble de Pau, per a aconseguir que Tarragona tornés a tenir seu catedralícia després de la reconquesta en plena Edat Mitjana i evitar que altres seus, com Toledo o Narbona acumulessin més poder», destaca Blanch. Ara bé, les lluites internes arriben a causa de l'existència de dos senyors feudals. Això genera anys de tensió i conflictes, que desencadenen en un magnicidi i es mata a un bisbe. El fet suposa un punt d'inflexió en aquesta lluita de poder i una de les conseqüències és que s'acaba d'instaurar el culte a Santa Tecla, es porta la relíquia i es consagra la Catedral a la santa. I és que tal com assegura Joan Carles Blanch: «No hi ha Tarragona medieval sense Santa Tecla».