«Les dones hem de ser valentes i hem de seguir reivindicant-nos»

Compromís i lluita per la igualtat real

Una periodista compromesa amb la lluita per la igualtat real entre homes i dones. Danae Boronat assegura que la valentia i el fet de perdre la por al fracàs va ser clau per a protagonitzar una fita històrica com la de convertir-se en la primera dona a retransmetre un partit de futbol de Primera Divisió per televisió. Insisteix en el fet que encara queda molt per a fer i anima a les dones, especialment a les nenes i joves, a marcar-se les seves pròpies metes i a buscar- se les seves oportunitats.

—Què suposa per vostè ser pregonera de les festes de Santa Tecla?

—És tot un orgull i sobretot una responsabilitat. Quan m'ho va proposar l'alcalde, evidentment, no m'ho vaig pensar. No crec que hi hagi ningú que rebutgi una proposta així. En un primer moment em vaig quedar molt sorpresa, perquè no t'ho planteges i tampoc t'ho esperes. Després, t'adones de la responsabilitat que implica, perquè s'ha de fer bé. Així que estic molt contenta que se'm doni aquesta oportunitat d'adreçar-me a la meva gent en un dia tan especial i en unes festes com les de Santa Tecla. És molt bonic.

—Què ens esperarà al pregó el dia 21?

—Soc molt d'última hora, sempre ho he estat. Sobretot perquè vull que sigui molt autèntic, no vull donar-li molts tombs, sinó que vull que sigui el que em surti, que sigui espontani. Evidentment, estarà preparat, però no vull revisar-lo gaire, sinó que sigui el que em neixi i el que em demani el cos i el cor. La idea és que sigui un pregó que engresqui a la gent, un pregó motivador. No podem oblidar que són les festes. És el moment de motivar i animar la gent, però sempre amb un esperit crític, però constructiu. Si se m'ha triat a mi és perquè dic les coses clares i dic el que penso. Tarragona té moltes coses a millorar. Em sento molt orgullosa de ser tarragonina. Sempre faig gala de ser-ho i allà on vaig ho dic, però també m'agradaria que la meva ciutat millorés en algunes coses. Per tant, hi haurà molt d'optimisme i molta empenta, però també autocrítica per a plantejar-nos què podem fer per ser una mica millors.

—Què pot fer Tarragona i els tarragonins per ser millor?

—Quan baixo a Tarragona, sempre tinc la sensació que hi ha aspectes en els quals la ciutat es queda enrere. El centre, que és la zona que més freqüento, està una mica abandonat: molts locals buits, carrers bruts, inseguretat. Han passat coses que m'han sorprès moltíssim; situacions preocupants i greus. Tinc la sensació que no està avançant a un bon ritme. Això em preocupa. No m'agradaria que la meva ciutat no continués sent moderna i d'avantguarda, perquè ho té tot per ser-ho. Tothom s'ha de posar les piles per no deixar que Tarragona es vagi quedant enrere respecte a altres ciutats que fan els deures.

—Una de les novetats del pregó és que estarà acompanyada al balcó per diferents dones esportistes de la ciutat. Com va sorgir aquesta idea?

—Surt de l'Ajuntament i em sembla xula. Pot tenir molta força que siguem set dones al balcó. La meva carrera professional està marcada per l'esport, i recentment, per l'esport femení, així que em sento molt identificada. Té tot el sentit que hi hagi aquestes sis esportistes. Serà molt maco, serà nou, cridaner i quedarà molt bé. Evidentment, el pregó serà molt feminista i reivindicarà els drets i la igualtat d'oportunitats en tots els àmbits. Les meves reivindicacions en matèria d'igualtat prenen la major força i el major dels sentits en l'esport. Totes les nenes que vulguin fer esport han de tenir la mateixa igualtat d'oportunitats de practicar-lo que els nens. Això suposa que les institucions garanteixin infraestructures, ajudes, etc perquè l'esport sigui totalment igualitari des de la base.

—Ser pregonera és, sens dubte, un fet excepcional, però més ho és encara haver estat la primera dona a retransmetre per televisió un partit de futbol de Primera Divisió masculí…

—Arran d'això, em pregunten si la societat està canviant. I sempre responc el mateix. Som les dones les que estem canviant. Perquè jo pogués protagonitzar aquest fet històric, l'únic que hi va haver és bàsicament valentia per la meva part. Hem de perdre la por a què diran, a les crítiques i fins i tot al fracàs. Som nosaltres, les nenes, les adolescents, les dones, les que hem de seguir collant i reivindicant- nos, perquè els homes no han canviat. Hi ha més consciència sobre les desigualtats de gènere, però perquè les dones les estem fent visibles i estem reclamant els nostres drets per acostar-nos a una igualtat real. Per tant, som nosaltres les que hem de continuar insistint que estem preparades per fer totes les funcions que se'ns han negat fins fa poc. Encara és molt necessari que li diguem a les nenes i a les noies joves que han de ser valentes i dir què volen fer i fins a on volen arribar; que no s'esperin que un home els hi doni l'oportunitat, sinó que siguin elles qui la vagin a buscar.

—El cert és que hi ha molts sostres de vidre que són complicats de trencar.

—Sí, però cada vegada menys. Hi ha coses que no se sostenen. Que en una redacció esportiva només hi hagués un 10 o un 20% de dones, quan ja fa mig segle que les dones som protagonistes en l'esport, practicant-lo i assistint als esdeveniments. Faltava la tercera pota, que és la informació i la retransmissió. I això en passa en tots els àmbits. Evidentment, segueix havent-hi sostres de vidre que ens costarà trencar. En el futbol, per exemple, són molt evidents, perquè és molt difícil canviar en poc temps l'educació i la tradició que hem rebut. Però no és impossible. L'important és accelerar el ritme dels canvis socials. Depèn de nosaltres.

—Hem vist el Camp Nou ple a vessar per un partit de Barça femení o unes cobertures mediàtiques més potents en esdeveniments com l'Europeu Femení, podem dir que el canvi en el futbol femení ja ha començat?

—Sí, però encara queda molt per fer. El futbol era un dels últims reductes eminentment masculins, protagonitzats per ells i dirigits a ells. Per tant, si s'està aconseguint en el futbol, es pot aconseguir en tot. Crec que estem fent passes molt importants, però això no va sol. El canvi és el resultat de l'esforç de molta gent que s'ho treballa cada dia perquè continuï accelerant-se. Si deixem de fer feina d'educació i conscienciació, tornarem enrere.

—Hi ha el perill que tot aquest esforç acabi com un suflé i es desinfli?

—Totalment. El canvi no està consolidat, ni de bon tros. Amb la nova Lliga professional el primer pas és establir les bases i consolidar uns mínims i a partir d'aquí créixer. Però això passa en tots els àmbits. Encara es veuen i se senten coses molt masclistes. Vivim en l'època del reggaeton, de les xarxes socials, de la superficialitat, del físic. S'ha de fer molta feina encara, perquè aquests petits avenços es consolidin i ja no hi hagi marxa enrere. Si ens relaxem, anirem enrere, perquè hi ha molta gent, especialment homes en posicions de poder, a qui ja els hi aniria bé.

—Un partit o un esdeveniment esportiu que li agradaria retransmetre.

—Uns Jocs Olímpics, perquè són el màxim per a un esportista. Poder retransmetre qualsevol final d'un esport olímpic, de natació, de gimnàstica, d'atletisme, etc. seria molt emocionant. L'esport és emoció i en aquests grans esdeveniments encara més.