La tarragonina Inés Issel participa en el concurs de violí d'Indianapolis

«Tocar el violí és un art i cadascú l'entén de manera diferent, és molt subjectiu perquè cadascú té el seu estil. I és important no perdre el que un mateix porta dins, la nostra essència». Així defineix la tarragonina Inés Issel la seva passió pel violí, la qual va començar quan tenia cinc anys. Ara, amb 21, participa en un dels certàmens més prestigiosos en l'àmbit internacional: el Concurs Internacional de Violí d'Indianapolis, als Estats Units.

El concurs va començar el passat 9 de setembre i acaba el pròxim dia 26. «Hi ha gent al concurs que admiro molt. Poder estar amb els teus ídols és un honor», expressa Issel, de pares polonesos. Per motius laborals, van mudar-se a Tarragona, on va néixer Issel i on va començar a experimentar la passió pel violí. L'afició per la música va néixer dels mateixos pares. «La meva mare era violinista i el meu pare, tenor. Un dia vaig agafar el violí, em va agradar i em van acabar comprant un. Al principi ens ho preníem com a hobby, però en créixer es va acabar convertint en quelcom més seriós», explica.

Amb onze anys, Issel va començar a estudiar a l'Escola Superior de Música Reina Sofia, a Madrid, per desenvolupar la seva carrera professional. «He viscut una vida diferent a la de la resta, i de vegades trobo a faltar algunes coses, però m'agrada molt la meva vida, no és gens avorrida», assegura sobre les conseqüències de la seva carrera com a violinista.

A la seva encara curta trajectòria, ha guanyat dinou premis en competicions nacionals i internacionals. «No sé si acabaré guanyant-me la vida amb el violí, però si m'esforço i lluito, ho puc acabar aconseguint», expressa amb optimisme Issel. El Concurs Internacional d'Indianapolis és una possibilitat més de mostrar-se al món, de demostrar el seu talent. «Tothom té nervis. Hi ha gent jove com jo i també més gran. Hi ha violinistes de diferents generacions i només ho intentem fer el millor possible. Ho fem millor o pitjor, sempre hem de mirar la part positiva», comenta la música tarragonina.

Issel defineix el certamen nord-americà com «el Wimbledon o el Roland Garros del violí». A més, explica que està molt ben organitzat i que la gent és «molt amable». «Espero que sigui el primer de molts concursos d'aquesta mena en els quals pugui participar», afegeix. Al certamen d'Indianapolis va aconseguir entrar després de passar la fase prèvia amb 103 aspirants de 21 països.