Els més petits agafen les regnes de les festes i fan gaudir Tarragona amb els seus balls

La Santa Tecla Petita fa temps que ha deixat de ser petita. Tant la implicació dels que participen en el seguici, com la il·lusió i les ganes de tots els nens i nenes que ho gaudeixen com a públic, fan d'aquest acte una gran festa. El final de les classes ahir va ser més dolça que mai, ja que molts alumnes esperaven amb ànsies el moment de sortir i anar cap a la Part Alta.

A poc a poc, la plaça de la Font es va anar omplint de cotxets, camises grogues del marxandatge de les festes i pares amb els seus fills muntats a les espatlles. Famílies, parelles i amics van assistir a aquest esdeveniment protagonitzat pels tarragonins més joves. Els més petits de la casa van agafar les regnes de les festes i, amb molta seguretat i confiança, van demostrar que el futur de la Santa Tecla està en bones mans. La Berta, que només té 16 mesos, ahir va viure la seva primera Santa Tecla Petita amb els seus avis. «Abans sempre anava als actes de la Festa Major amb el meu fill, quan encara no existia la Santa Tecla Petita, i ara seguim amb la tradició anant a les festes amb la nostra neta», va explicar la seva àvia Àngels Cáceres.

Tot i ser tan petita, la Berta no es va espantar amb els petards del Ball de Diables Petit, que com és tradició, va ser l'encarregat de donar el tret de sortida a la cercavila. El Drac Petit, el Bou Petit, la Vibrieta, i el Griu Petit també van omplir els carrers d'espurnes i d'aquella olor de pólvora tan característica de la Festa Major. El foc va provocar expectació i adrenalina en alguns nens i nenes, però també por i plors en altres, que buscaven refugi.

Quan va arribar l'Aligueta, sempre acompanyada per la música d'una gran banda, les llàgrimes es van assecar i els somriures van començar a aparèixer en les cares dels més petits. L'Amparito Roca, que forma part ja de la curta vida de molts infants, i El Bequetero, himne de Les Santes de Mataró, van fer ballar i saltar a la ciutat.

Els cascabells de la Mulasseta, el repic de les dents de la Cucafereta, la solemnitat del Lleonet i els característics vestits dels Gegants i els Nanos Petits, són senyes d'identitat d'un Seguici Petit que ahir va sortir de nou pels carrers amb moltes ganes, després de dos anys sense poder fer-ho.

«L'any passat no vam poder veure l'actuació del seguici, així que aquest any teníem moltes ganes de poder venir», va comentar Irene Catalan, que va gaudir, amb els seus fills, de la Santa Tecla Petita, una festa que no para de créixer.