Els instituts de Tarragona desvien pressupost de material per pagar factures de la llum

La preocupació creix entre els instituts de secundària de Tarragona per la pujada del preu de la llum. Les factures cada cop són més cares, però els ingressos continuen sent els mateixos de sempre, un desequilibri que obliga als centres a prendre mesures per poder afrontar aquesta situació, com utilitzar part del pressupost destinat a material per pagar les factures.

«Ara arribem a pagar un 25% més de llum», confessa Jordi Satorra, director de l'Institut Martí i Franquès. «De moment, no és una situació alarmant, però sí que hi ha certa preocupació», afegeix. Satorra comenta que ara poden fer front a l'increment del preu de la llum, «però si aquesta situació persisteix, pot ser insostenible». La incertesa també regna a l'Institut Vidal i Barraquer. «Com no sabem quin serà el preu de l'electricitat el mes que ve, has de ser més previsor amb el que podràs gastar o no», comenten. En el seu cas, els diners pressupostats per les factures de la llum s'han arribat a «doblar o triplicar».

Per altra banda, l'augment del preu del gas també suposa un mal de cap per al centre: «Estem molt espantats perquè no sabem quant pagarem durant els mesos d'hivern, si les despeses continuen sent tan grans, no sé si hi haurà un moment en el qual no arribem pagar tot».

El director de l'Institut Martí i Franquès també es mostra preocupat perquè en el seu centre «la caldera de gas consumeix molt». Per això, han decidit que baixaran fins als 19°C la temperatura de confort, per reduir el consum del sistema de calefacció: «Amb el gas no tenim alternativa». Pel que fa a la llum, sembla que sí que hi ha.

«Fa quinze anys es van instal·lar plaques fotovoltaiques que ens permeten tenir un autoconsum de 2,5 kW», indica Satorra, que comenta que es van presentar fa cinc anys a un projecte europeu, gràcies al qual, si acaben sent un dels centres escollits, els permetrà posar més plaques solars i arribar als 15 kW.

Per ara, però, han de prendre altres mesures com reduir l'ús de l'enllumenat exterior. «També portem cinc anys renovant llums dins del centre, canviant els fluorescents per LEDs», explica Satorra. Aquesta iniciativa, però, és finançada amb fons propis: «Hem gastat uns 100.000 euros, i encara queden moltes plantes de l'edifici per renovar».

L'autoconsum d'energia elèctrica agafa ara molt més protagonisme. Això no significa, però, que els centres que han apostat per instal·lar plaques fotovoltaiques, no estiguin patint les conseqüències de la crisi de la llum. L'administradora d'un institut de Reus que també té plaques solars confessa que, tot i que aquestes ajuden a reduir el consum, «també estem notant que el cost s'ha incrementat molt».

«No paguem tant com altres centres perquè ens beneficiem de les plaques, però la pujada del preu de la llum ens afecta igual», comenta. Abans, l'estalvi entre tenir-ne o no era d'un 15%, «ara l'impacte probablement sigui del 30%».

Ajustar pressupostos

«Paguem molt, respecte a abans de l'esclat de la crisi de la llum», lamenten des d'un altre institut del Tarragonès. Es tracta d'un centre que està totalment digitalitzat i això fa que notin encara més la pujada del preu de l'electricitat.

«Uns 650 alumnes fan ús dels seus ordinadors portàtils durant unes quatre hores al dia. El consum energètic puja sobretot durant les últimes hores a les aules, ja que habitualment hi ha 10 persones que han de carregar el seu dispositiu alhora», indiquen.

A més, cal sumar tots els ordinadors de sobretaula que utilitzen els docents i altres dispositius com les fotocopiadores, que estan connectades a la xarxa elèctrica. Pel que fa als llums de les aules, «intentem evitar encendre'ls perquè en principi no ens fa falta, però en dies ennuvolats no tenim més opció».

Des del centre apunten que aquesta situació els obligarà a usar part del pressupost que estava destinat per comprar i renovar material per pagar les factures de la llum. «Se sumen les despeses de manteniment i els pagaments a l'empresa de neteja, a més de les reparacions fortuïtes que vagin sorgint», detallen.

I és que els centres de secundària reben una dotació econòmica per part del Departament d'Ensenyament, però amb l'increment de les despeses, aquests diners no són suficients. «Si un any ens donen una dotació de 50.000 euros per un projecte, fa que pugi molt el pressupost i que l'impacte de les factures sigui menor, però si no tens molts ingressos de les administracions, és més alt», comenten des de l'institut de Reus, que explica que «hem hagut d'ajustar els pressupostos, intentant no perjudicar les necessitats de l'alumnat».

Tots els instituts esperen que Ensenyament prengui cartes en aquest assumpte per millorar la situació dels centres. «Confiem que a finals d'any facin un procés de regularització de les dotacions econòmiques que s'havien previst i ens ajudin a través d'una derrama extra», conclou el director de l'Institut Martí i Franquès.