Sònia, la sensesostre que s'ha convertit en revisora oficiosa a Battestini

«No ho poden fer més fàcil, això? Has d'estudiar per treure el tiquet, déu-n'hi-do. Moltíssimes gràcies, Sònia». Aquesta és una de les conversacions que més s'ha repetit al pàrquing de l'estació d'autobusos durant els últims quatre mesos. Sònia sempre està atenta per donar un cop de mà a qui necessiti utilitzar el parquímetre, renova les estades dels cotxes i vigila que ningú es deixi la finestra abaixada per evitar robatoris.

«Tothom es pensa que estic treballant aquí», explica. La veritat, però, és que no és revisora de l'EMT, sinó una sensesostre de 38 anys que es va establir a la zona d'aparcament quan la van desallotjar del domicili on residia a Sant Salvador. Al cap de poc temps, aconseguiria feina en un restaurant, però el fet d'haver de dormir al carrer li va passar factura. Una setmana després, una pneumònia la va incapacitar per continuar treballant. «Sense casa, no tinc feina. Sense feina, no tinc casa», lamenta.

Sònia s'ha convertit en una integrant més de l'ecosistema social de l'estació d'autobusos. Els agents dels cossos de seguretat ja no la interroguen, sinó que la saluden amb un somriure. Un entrepà, una ampolla d'aigua, una llauna de refresc o un petit donatiu són tot el salari que percep per la seva feina oficiosa.

«Jo no demano res ni molesto a ningú. Jo soc així. Em surt de dintre. A mi, un 'gràcies' ja em satisfà. No tot es fa pels calés. En faig, és veritat, perquè a vegades em deixen el canvi, però no ho és tot», detalla Sònia. «La gent em coneix. Estan tranquils amb mi, jo no robo. Soc pobra, però honrada», afegeix.

En aquesta situació, a Sònia li agradaria que la contractessin com a revisora del pàrquing i ni tan sols demana un sou. «L'Ajuntament té pisos econòmics. Que me'n posin un i jo retiro la caixeta dels diners. Vull treballar a canvi d'un pis i de menjar, no demano res més», assenyala.

Uns mesos dolents

La vida de Sònia va canviar per a sempre fa quatre anys: la pèrdua de la feina, un divorci i la mort d'un fill de només vuit mesos la van sumir en una profunda depressió per la qual va requerir ingrés hospitalari.

En sortir, va conèixer la seva actual parella i, junts, van ocupar un pis a Tarragona, moguts per la necessitat de disposar d'un sostre sota el qual dormir.

En aquests moments, Sònia té previst regularitzar la seva situació a la ciutat i continuar buscant solucions. «Espero que m'arribi un regal del cel diví i que trigui poc, ja. Tinc mans i peus per treballar. Hauran estat uns mesos dolents, ves per on», conclou.