Menjar aliments ultraprocessats durant l'embaràs afecta les habilitats lingüístiques del'infant i el seu desenvolupament

Un estudi liderat des de l'Institut d'Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV), de Tarragona, ha permès constatar per primer cop que menjar massa aliments ultraprocessats (com begudes ensucrades o patates xips) durant l'embaràs afecta les capacitats lingüístiques i verbals de l'infant. És el resultat d'una investigació pionera en aquest camp a tot el món, que aporta llum a aquest aspecte clau per al desenvolupament i l'aprenentatge en l'etapa de la infància i que evidencia encara més el paper de la dieta en la salut de les persones.

Per tal de dur a terme aquesta investigació, s'ha estudiat durant 4 anys (del 2004 al 2008) una mostra representativa de la població d'Espanya formada per 1.800 mares i els seus respectius fills i filles. S'ha fet un seguiment dels infants des del moment del naixement i fins als 5 anys (edat preescolar), etapa en la qual es desenvolupen capacitats lingüístiques com ara el raonament i l'agilitat verbals o la memòria numèrica.

Jordi Júlvez, responsable d'aquest grup de recerca, explica que «alguns exemples d'habilitats lingüístiques són el fet d'aprendre a relacionar conceptes verbals que són similars tot fent-li completar frases a l'infant del tipus un gat i un gos són... La resposta és mamífers. També estem parlant de la fluïdesa verbal, que podria expressar-se essent capaç de nombrar el nen o la nena, durant 20 segons, noms de diferents fruites».

La classe social i l'economia, aspectes clau

Per avaluar el desenvolupament d'aquests infants s'ha fet servir l'escala McCarthy, reconeguda internacionalment. Una de les categories d'aptituds mentals més importants que inclouen els seus tests és la referent a les habilitats lingüístiques, que, juntament amb les capacitats no verbals o visuals i perceptives determinen el grau de cognició general que assoleix l'infant. D'aquí que l'afectació que la dieta té en els infants en aquesta àrea del seu desenvolupament sigui clau.

Júlia Puig, nutricionista i professional en salut pública del grup de recerca d'IsGlobal, explica que les mares primer van respondre un qüestionari de consum alimentari, per avaluar si la seva dieta contenia una càrrega elevada d'aliments ultraprocessats. A partir d'aquí, les van dividir en tres grups iguals: un en el qual s'incloïen les mares amb un nivell d'ingesta baix d'ultraprocessats, un altre amb un nivell mitjà i un altre, alt. «Vam poder veure que els fills de les mares que formaven part del nivell elevat obtenien una puntuació baixa a l'apartat d'habilitats verbals en el test de McCarthy. És important saber que el perfil d'una mare d'aquest grup era el d'una dona amb estudis primaris, de classe social baixa i que no segueix de forma habitual una dieta mediterrània».