Les famílies reivindiquen més visibilitat del dol perinatal, gestacional i neonatal

«Les famílies necessitem parlar dels nostres fills o filles ni que això incomodi a la gent. Formen part de la meva vida i la meva filla continuarà sempre sent-hi». Així és com ahir a la tarda mares i pares que han patit la pèrdua d'una criatura van reivindicar que es visibilitzi el dol perinatal, gestacional i neonatal.

La jornada es va celebrar ahir al claustre de l'Institut Municipal d'Educació i va ser organitzada per l'Ajuntament de Tarragona i l'empresa pública EMSERFUMT, en col·laboració amb el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. «No estem preparats per rebre un impacte emocional tan gran com la mort del teu fill o filla, perquè els pares tenen molts plans, però cap preveu aquesta possibilitat. L'Ajuntament de Tarragona, a través de l'empresa pública EMSERFUMT que gestiona el tanatori municipal, fa temps que estem bolcats en l'acompanyament al dol», va explicar el conseller d'Educació, Manel Castaño, qui va recordar que «primer va ser l'acompanyament al dol en l'àmbit educatiu i ara en aquest àmbit també dolorós. Avui estem aquí, perquè també considerem important fer visible un altre dolor, un dolor dels que produeixen una fiblada directa al cor».

Per la seva part, la psicòloga i membre de la Junta Rectora de la Delegació Territorial de Tarragona del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC), Montse Domènech, va remarcar que «estem absolutament implicats en aquest tema perquè per gestionar aquest dol hem de ser capaces de transmetre'l».

Finalment, la psicòloga especialitzada en dol perinatal i coordinadora del Grup de Treball de Dol Perinatal del COPC a Tarragona, Bàrbara Mas, els va donar eines per gestionar «aquesta experiència vital. No existeix una paraula per definir aquesta pèrdua perquè és tabú, sense paraules no existeix. És fonamental ajudar a transitar en el dol d'una manera més sana».

A continuació, les famílies van escriure en targetes missatges adreçats als seus fills i filles que van penjar a un mural que és el testimoni i record de la seva existència. Així mateix, també es va col·locar un arbre on els pares i mares van penjar en cintes de colors el nom de les criatures, perquè mai s'oblidin.