«Moltes empreses estan en risc perquè el preu de l'energia es menja els marges»

—Diversos organismes han rebaixat les previsions de creixement per al 2023. Quines previsions fa PIMEC per a Catalunya?

—Compartim aquest refredament de les expectatives de creixement i de l'increment del dèficit. Estem en un claríssim alentiment de la recuperació i així ho indica el Banc Central Europeu, l'FMI, però també el pols del teixit productiu del país. Tots els indicadors posen sobre la taula que estem entrant en una fase molt complicada, per múltiples causes, i ens hauria de preocupar. En aquest escenari, no hauríem d'anar a remolc de la situació, sinó ser proactius i prendre decisions que evitin que aquestes dificultats es converteixin en una pèrdua de teixit productiu.

—Una d'aquestes múltiples causes és l'escalada de preus de l'energia.

—Sens dubte, és una de les petites crisis que s'han anat acumulant en aquesta fase de postpandèmia. Però hem de tenir en compte que ja veníem d'un trencament de les cadenes de subministrament, que va dificultar l'accés a determinats productes, com els xips o altres elements essencials per a la indústria transformadora. A més, hem patit un increment extraordinari dels costos de transport i tot això es va traduir en un encariment dels preus. Ara hi hem afegit l'increment desmesurat del cost de l'energia que ha acabat derivant en una situació inflacionària poc vista, pel que fa a la velocitat.

—Com valoren les mesures anunciades per a pal·liar els efectes de la crisi?

—Arriben massa tard. La presa de decisions a nivell europeu sobre els preus de l'energia s'hauria d'haver fet a principis d'any i, aleshores, no hauríem vist com l'increment de l'IPC relacionat amb l'energia arrossegava a la resta de productes. Ara trigarem més temps a recuperar l'equilibri en preus i costos. Dijous, el president del govern va explicar el nou paquet de mesures i, a falta que es presenti al detall, des de PIMEC reclamem que s'inclogui una de les mesures acceptades en el consell de ministres de la UE sobre energia de fa dues setmanes on es va dir que s'establirien tarifes energètiques diferents per a les mipimes (micro, petites i mitjanes empreses), especialment per a les electrointensives. Hi ha empreses que han passat a pagar 10 vegades més el preu de l'energia. Algunes han pogut revertir- ho jugant amb el preu del producte, però d'altres, sobretot les que depenen de subcontractes, no. L'increment de costos derivats de l'energia de les empreses catalanes és superior al marge que moltes d'elles tenen, cosa que les posa en risc. Les mipimes som una víctima més de la tensió inflacionària. Cal una configuració més justa del preu de l'energia i que les administracions siguin corresponsables i revisin els contractes públics, perquè hi ha moltes empreses adjudicatàries que hi poden perdre molts diners.

—Quines altres mesures caldria impulsar per a donar més oxigen a les pimes?

—Hi ha països que han optat pels ajuts directes a la pèrdua de competitivitat, igual com va passar a la pandèmia. És una via i cal valorar-la en funció del sector d'activitat i de les seves necessitats energètiques. Ara bé, nosaltres demanem que no es pensi únicament en les llars quan es creen paquets d'ajudes, sinó també en el teixit productiu. Posant els diners en prestacions no resoldrem els problemes als quals ens enfrontem. Hem de redistribuir recursos perquè es generi riquesa i activitat i llocs de treballs i també cal ajudar a impulsar la transició energètica real a les empreses. No hem fet els deures i ara toca accelerar els tempos. Si haguéssim avançat en comunitats energètiques, autogeneració i autoconsum, tindríem més sobirania energètica i més resiliència per a fer front a la situació actual. Els ajuts que hi ha hagut per a les empreses fins ara han estat poc accessibles i s'han esgotat molt ràpidament.

—Catalunya ha encadenat tres mesos seguits de creixement de l'atur. És ja un resultat directe de l'impacte de la inflació i els preus de l'energia o hi ha altres factors?

—És una combinació de factors. La rigidesa que ha imposat la reforma laboral en matèria de contractes indefinits ha fet que moltes empreses no contractin. No hi ha hagut un transvasament directe del volum de contractes que s'estaven fent en anys anteriors cap a contractes indefinits. I si tens problemes de viabilitat i pocs marges a causa de la inflació, t'ho penses molt abans de fer un contracte indefinit. És cert que la reforma ens ha permès millorar la dualitat del mercat de treball perquè han augmentat els contractes indefinits, si bé la majoria són fixos discontinus. També s'ha millorat el salari mínim, que s'ha incrementat un 67% des de 2018. Ara bé, hem reduït la nostra productivitat. Tenim una productivitat pròxima a la de Turquia i un salari mínim similar a l'alemany. No quadra. Si el context empitjora, podem arribar a taxes d'atur terribles, per això cal destinar tots els recursos i energies a promoure la creació de llocs de treball i per fer-ho cal flexibilitzar.

—Parlant de competitivitat, creuen que la pressió fiscal que hi ha a Catalunya respecte a altres zones de la resta d'Espanya ens està fent perdre competitivitat?

—La pressió fiscal no és l'únic que ens fa perdre competitivitat. A PIMEC estem acostumats a anar a Lleida per a evitar que les empreses se'n vagin a l'Aragó. Ho fan perquè les llicències són més ràpides, hi ha més sòl industrial disponible i facilitats que donen dinamisme, cosa que no passa a Catalunya. No ens sembla malament que hi hagi una pressió fiscal sempre que els recursos s'utilitzin per a generar riquesa i no assistencialisme i polítiques públiques que no ens porten enlloc. Ens agradaria escoltar quines mesures tenim a Catalunya per a ser més competitius. Hem de fer confluir infraestructura, inversió i polítiques públiques perquè hi hagi més facilitats i menys traves i així aprofitar les oportunitats que molts sectors tenen per a oferir.