Troben una estructura subterrània a un solar d'Estanislau Figueres a Tarragona

L'enderrocament de l'edifici número 14 de l'avinguda Estanislau Figueres ha deixat al descobert una construcció subterrània rectangular de grans dimensions –d'uns 4,5 metres per 2,5, aproximadament–, amb una profunditat d'entre 3 i 4 metres, una coberta amb volta de canó i una obertura que podria haver servit com a porta d'accés al recinte. L'arqueòleg Marc Dalmau, qui ha informat a Diari Més de la troballa, assenyala que es podria tractar d'una cisterna que, amb el pas del temps, s'hauria reaprofitat com a subterrani.

Dalmau explica que al mateix carrer ja s'han trobat dues cisternes més: una, al número 3, que es va datar entre els segles XIV i XV; l'altra, al número 18, que es va considerar que era d'època contemporània. Amb tot, l'arqueòleg comenta que la porta és «molt estranya». «Si fos una cisterna, es retiraria l'aigua del seu interior per la part superior i, per aquella porta, s'escolaria el líquid. Hi ha com un mur construït a posteriori dintre la cisterna, com si s'hagués fet una futura remodelació», detalla. Tanmateix, declara que els sediments que impedeixen l'accés al recinte semblen ser d'origen orgànic, «com de fosses sèptiques».

Més descobertes

Dalmau assegura que la possible cisterna no és l'única troballa que s'ha fet al solar: en la terra que s'hi ha extret, hi ha visualitzat restes de ceràmica que podrien datar-se de les edats antiga, medieval, moderna i contemporània i, fins i tot, un petit fragment de terra sigil·lada, «una ceràmica de luxe que s'utilitzava a l'època romana», segons comenta l'arqueòleg. No obstant això, remarca que es tracta d'uns fragments tan petits «que només serveixen per testimoniar cronològicament el moment». «No és material que tingui valor econòmic; té un valor, simplement, històric», puntualitza.

Dalmau explica que a la paret interior de la construcció s'hi observa un grafit en forma de rombe i detalla que els murs estan fets de pedra i morter. L'arqueòleg té esperances que alguna empresa comenci l'excavació del terreny per poder verificar què s'hi amaga a sota en realitat i lamenta que algunes persones ja han llençat bosses de brossa, llaunes, ampolles i xapes al solar.

Les cisternes subterrànies eren construccions habituals per recollir l'aigua de la pluja i disposar d'ella en moments de sequera i escassetat. Segons assenyala l'arqueòleg, un cop s'abandonaven, s'omplien amb sediments, restes de la llar, matèria orgànica o rebutjos constructius, motiu pel qual és «molt important examinar tot el material que es localitza en el seu interior», cosa que ajudaria a establir la data de construcció de l'equipament.