Les restes d'Estanislau Figueras de Tarragona podrien ser del convent de Santa Anna

«Si s'han fet troballes a tres solars diferents, vol dir que és una estructura d'una certa envergadura», apunta el president d'honor de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense (RSAT), Rafael Gabriel. En concret, suggereix que les restes trobades al número 14 de l'avinguda d'Estanislau Figueras, tal com va informar ahir Diari Més, juntament amb les descobertes fetes amb anterioritat als números 3 i 18, podrien pertànyer al convent de Santa Anna, un edifici construït durant la segona meitat de l'edat mitjana que va desaparèixer en el transcurs de la guerra dels Segadors, entre 1640 i 1642.

Gabriel explica que a l'actual avinguda d'Estanislau Figueras hi havia «un dels temples extramurs de la Tarragona medieval que va desaparèixer amb el setge», situació que fa que plantegi la hipòtesi que les descobertes estiguin vinculades amb les antigues instal·lacions eclesiàstiques. «És una conjectura perquè, a partir d'aquí, es pugui explorar amb profunditat», matisa.

Construït entre els anys 1194 i 1214, el convent de Santa Anna fou primer una llebroseria, l'espai on s'aïllaven les persones leproses que s'estaven sotmetent a un tractament. Més endavant, el 1372, es reconvertí en hospital i, el 1592, s'hi instal·là l'Orde de Sant Agustí. El president d'honor de la RSAT comenta que l'edifici era conegut com a església dels Sants, però que adoptà la nova nomenclatura durant l'estada dels agustins, ja que un dels tres altars de la capella era dedicat a Santa Anna. Entre 1640 i 1642, en el transcurs de la Guerra de Secessió, van desaparèixer «tots els santuaris o esglésies medievals extramurs», detalla Gabriel, i el convent no en va ser l'excepció.

Per aquest motiu, remarca que el gravat que el belga Anton van den Wyngaerde va elaborar de la ciutat el 1563, que es conserva al museu Ashmolean d'Oxford, és de gran interès històric, ja que s'hi poden veure dos dels elements que van desaparèixer amb el conflicte bèl·lic: el convent de Santa Anna, en primer pla, i el convent de Sant Domènec, a l'actual avinguda de Catalunya.

Una sorpresa al número 14

L'enderrocament de l'edifici número 14 de l'avinguda Estanislau Figueras, efectuat poc abans que comencés l'estiu, va deixar al descobert una construcció subterrània de grans dimensions que l'arqueòleg Marc Dalmau, qui va informar a Diari Més de la troballa, considera que podria tractar-se d'una cisterna, que amb el pas del temps es reutilitzaria com a subterrani.

Un tècnic de l'empresa Profirex Derribos, encarregada d'efectuar la demolició, explica que les restes arqueològiques es van trobar un cop s'havia acabat l'enderrocament i quan s'anaven a fer els fonaments del nou edifici. «Va venir la Generalitat i va fer un informe. Em van dir que es podia tractar d'una sitja. No sabien si era romana o medieval», comenta. El tècnic assenyala que la propietat sabia que podia haver-hi construccions històriques en l'espai, motiu pel qual va contactar amb els arqueòlegs perquè analitzessin el terreny.

Dalmau va detallar que, a l'equipament subterrani, s'hi pot veure un mur construït amb posterioritat, fruit d'una remodelació. També va assegurar que en la terra extreta en les obres hi havia restes de ceràmica que podrien datar-se de les edats antiga, mitjana, moderna i contemporània i, fins i tot, un fragment de terra sigil·lada, una ceràmica de luxe que s'utilitzava en època romana. Malgrat tot, va remarcar que els fragments eren tan petits que no tenien valor econòmic.