Baixen pernoctacions a Tarragona per absència de russos i descens britànics
Tanmateix, mentre el turisme de la Costa Daurada ha descendit en un 9,1%, el de les Terres de l'Ebre -de naturalesa més rural- s'ha incrementat en un 16,5%
Tarragona registra un 7,6% menys de pernoctacions turístiques que l'any 2019, en una campanya marcada per la desaparició del turisme rus i la baixada en un 18,8% del britànic, segons informa la Federació Empresarial d'Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT).
Entre l'1 de gener i el 30 de setembre, Tarragona ha registrat 17,5 milions de pernoctacions, quan en el 2019, abans d'esclatar la crisi sanitària de la covid, es va situar en els 19 milions.
No obstant això, mentre el turisme de la Costa Daurada ha descendit en un 9,1%, el de les Terres de l'Ebre -de naturalesa més rural- s'ha incrementat en un 16,5%.
Respecte als diferents tipus d'allotjament, els hotels registren un descens del 10,1%; els càmpings, un 5%; i els apartaments, un 5,5%.
La presidenta de la FEHT, Berta Cabré, ha relativitzat aquestes xifres i ha recordat que estan marcades encara per les mesures sanitàries per la pandèmia i per l'avanç del curs escolar.
Per la seva banda, l'Aeroport de Reus (Baix Camp) ha mogut de gener a setembre 811.412 passatgers, un 85,9% més respecte al mateix període del 2019.
El mercat nacional s'ha incrementat en gairebé un 7% i suposa ja el 58,6% dels visitants. Per contra, tots els mercats estrangers experimenten un descens, excepte l'irlandès amb un creixement del 15%.
Cal destacar la desaparició total del turista rus, molt fidel a la Costa Daurada i de perfil d'alt poder adquisitiu, per la guerra amb Ucraïna i la incertesa que genera el conflicte bèl·lic.
Cabré assenyala que la temporada baixa que s'inicia ara és «similar a la del 2019», amb previsió «d'ocupacions mitjanes als establiments que segueixin oberts» gràcies al «turisme sènior centreeuropeu, el turisme esportiu i el d'esdeveniments».
L'FEHT encara la temporada que ve amb «molta incertesa», segons la seva presidenta, a causa de la crisi energètica, a l'increment dels costos de subministraments i laborals i al context macroeconòmic a Europa.
No obstant això, el sector seguirà amb la seva estratègia d'inversions en millores -aquest any ascendeix a 70 milions d'euros- centrades, sobretot, en sostenibilitat.