«Si les pedres parlen, les fotografies també»

—Qui és Valentí Fargnoli, el protagonista de la seva novel·la?

—És un personatge que em va fascinar. Primer vaig conèixer les seves fotografies, i a partir d'allà, m'interesso per saber qui és l'home que les signa. Descobreixo que és un fotògraf ambulant, un artista que surt al carrer amb la bicicleta i la càmera a l'espatlla i retrata els paisatges, la gent i el patrimoni: a través de la seva mirada es poden explicar els primers quaranta anys del segle vint. Jo soc del parer que, si les pedres parlen, les fotografies també.

—I una dada biogràfica seva el serveix per muntar la història.

—Sí, de seguida vaig pensar que, quan tingués un forat, em llençaria de cap a explicar la seva vida. I vaig trobar que, el 31 de maig de 1906, el lloguen per fer les fotos del casament d'Alfons XIII i Victòria Eugènia. Aquell dia passa a la història perquè hi ha un atemptat, però les seves fotos mai veuen la llum. A més, ell fuig dos anys a l'Argentina. Això em va fer preguntar per què un home que viu per la fotografia i té imatges d'un moment històric no les publica. Parlant amb persones que coneixen l'artista, els plantejo la idea que potser se les guarda perquè té relació amb algú que surt a les fotos. I, quan aquestes persones em beneeixen el plantejament, veig que ja tinc un fil que em serveix per cosir el relat.

—Igual que ell és caçador d'imatges, vostè és caçador de personatges. Ho ha fet abans amb altres novel·les, també.

—És que jo soc escriptor, però m'he format com a periodista. I un periodista no ha d'abandonar mai la curiositat. Més que caçar personatges, diria que quan me'ls trobo, no els puc deixar passar per alt. A més, persones com Fargnoli et permeten fer una mirada a la història, en aquest cas també a la història de la fotografia. El Valentí és molt conscient que la feina que fa és per a la posteritat, que algun dia les futures generacions sabran com érem fa cent anys, i això és un concepte molt innovador.

—Ha fet un llibre on es parla de fotografia i on descriu una bona pila de fotos, però no n'hi ha cap que acompanyi el text.

—Cert. La pregunta que sempre em feien és: Hi posaràs fotos? I la resposta sempre era: No. No, perquè he fet l'esforç d'escriure amb un llenguatge molt gràfic, visual, perquè el lector pugui veure el que estic explicant. És evident que, qui ho vulgui, pot buscar les fotos a internet i les trobarà, però penso que la fotografia de la coberta i el títol ja són prou evocadors.

—La fotografia de la coberta sembla feta expressament. Com la va aconseguir?

—L'obra de Valentí Fargnoli està força disseminada, en tenen una bona part a la Fundació Mascort de Torroella de Montgrí i també n'hi ha al Centre de la Imatge de la Diputació de Girona, o en arxius particulars. Va ser justament a la Fundació Mascort, on conserven la seva càmera, que vaig trobar la foto de la portada. És del 1930 i formava part del catàleg d'una exposició. L'home que s'hi veu no és en Valentí, sinó un fotògraf coetani, però quan la vaig veure, vaig saber que seria la foto de coberta del llibre. Les novel·les no les faig d'avui per demà, són històries que en algun moment em generen curiositat i a partir d'aquí vaig engreixant la bèstia. A la Carpeta Fargnoli hi tenia el títol i la fotografia de la coberta.

—Els que no coneixíem el Valentí Fargnoli hem fet el camí invers al seu: la lectura ens ha portat a l'obra. Hi havia aquesta voluntat, també?

—Sí. L'obra de Fargnoli (no tant la persona) és coneguda a les comarques de Girona, però la meva idea era fer-lo conegut més enllà. I, a partir de la seva història, també reivindicar la figura dels fotògrafs de l'època.

—La novel·la ha guanyat el 55è Premi Prudenci Bertrana. És important per a vostè?

—Sí, em fa molta il·lusió, perquè és un premi que l'he vist sempre. Durant uns anys m'han fet la confiança de presentar-los i, per tant, conèixer la gent que l'ha guanyat. A més, a la novel·la hi ha un homenatge a Bertrana i a la seva generació. Tenia molt clar que volia presentar aquesta obra a aquest certamen, perquè s'adiu molt amb l'esperit del premi.