La sitja trobada al 14 d'Estanislau Figueras de Tarragona és d'època medieval

L'edifici número 14 de l'avinguda d'Estanislau Figueras, enderrocat poc abans que comencés l'estiu, amagava una sitja d'origen medieval. Aquesta és la conclusió a què arriba un informe d'intervenció arqueològica elaborat per l'empresa A Priori i encarregat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, segons ha pogut saber Diari Més. La memòria de l'expedient també confirma la presència d'indicis arqueològics al solar «amb una potència estratigràfica superior al que es creia en un principi», és a dir, que arriben a una profunditat major del que s'esperava. La resta de troballes, més enllà de la sitja, s'han datat en època contemporània, entre els segles XIX i XX, i en un estat de conservació «molt irregular».

La Comissió Territorial del Patrimoni Cultural de Tarragona va examinar, a finals de setembre, el projecte bàsic de construcció d'un edifici plurifamiliar de tretze habitatges al solar d'Estanislau Figueras on es van efectuar les recents descobertes.

L'òrgan va acordar que es completarà l'excavació del dipòsit, així com s'obrirà l'accés a la sitja, sempre que no es comprometi l'estabilitat de les estructures. A continuació, es tramitarà el corresponent tractament de les restes, prèvia autorització de la Direcció General del Patrimoni Cultural, i s'efectuaran els moviments de terres que quedin pendents.

En aquests moments, s'està a l'espera que s'executin les accions acordades, que iniciaran un cop es rebi la llicència corresponent per part de l'Ajuntament tarragoní, segons afirmen fonts del Departament de Cultura.

Les restes arqueològiques es van trobar un cop s'havia acabat l'enderrocament del número 14 i quan s'anaven a fer els fonaments del nou edifici. L'arqueòleg Marc Dalmau, qui va informar Diari Més de la troballa, va apuntar que podria tractar-se d'una cisterna que, amb el pas del temps, s'acabaria utilitzant com a subterrani. També va detectar, a la terra extreta durant les obres, fragments de ceràmica.

Per la seva banda, el president d'honor de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Rafael Gabriel, va plantejar la hipòtesi que les restes, juntament amb les que s'havien descobert amb anterioritat als números 3 i 18 de la mateixa avinguda, podrien pertànyer al convent de Santa Anna, un dels «temples extramurs de la Tarragona medieval», construït durant la segona meitat de l'edat mitjana i que va desaparèixer en el transcurs de la guerra dels Segadors, entre 1640 i 1642.