«Per fer front al canvi climàtic és cabdal com construïm el territori»

Un clima més càlid, menys precipitacions i més irregulars i episodis extrems més freqüents. «El Camp de Tarragona no tindrà cap aspecte diferencial respecte a altres regions mediterrànies, la qüestió és com fem front a la situació. Tenim un territori intensament ocupat i urbanitzat, però, alhora, tenim capacitat d'adaptació», comenta Enric Aguilar, investigador del grup C3 de la Universitat Rovira i Virgili, el Centre en Canvi Climàtic, el principal aspecte que s'està tractant a la COP27, la cimera del clima celebrada aquests dies a Egipte. Aguilar considera que la transició energètica s'haurà d'acabar fent per raons econòmiques: «Acabarà sent més barat que altres fonts d'energia». Fins ara, cataloga d'insuficients les actuacions realitzades per l'administració pública per mitigar els efectes del canvi climàtic.

«És evident que no anem prou de pressa», expressa. «La costa està totalment desnaturalitzada per les construccions i aquest estiu hem vist inundacions preocupants, però l'evolució del clima a Tarragona és l'esperada per a tota la franja mediterrània», afegeix Aguilar en referència a episodis com els de Santa Tecla.

L'investigador demana a les entitats públiques «desenvolupar plans reals de transició energètica i posar-li fàcil al ciutadà». Considera essencial que les propostes no generin «animadversió» entre la població per tal de poder assolir els objectius. Com a aspecte positiu, destaca que, en els darrers anys, la ciutadania ha pres força consciència del problema climàtic. «Després del Climategate de 2009 hem aconseguit demostrar amb evidències que el tema va de debò», indica.

Alhora, assegura que «no som a temps de complir els acords de París». Pel que fa a la COP27, explica la rellevància dels petits estats. «M'agrada escoltar els representants d'aquests països, com Tuvalu i la resta de la Polinèsia, que són els més perjudicats pel canvi climàtic, però tenen poc impacte en el medi ambient i pocs recursos per adaptar-s'hi. Tenen veu pròpia, però després es prenen les decisions que es prenen», lamenta Aguilar.

Investigació climàtica

Des de la URV, diferents grups de recerca estudien el canvi climàtic i els seus efectes, els quals es coordinen a través de l'Institut Universitari de Recerca en Sostenibilitat, Canvi Climàtic i Transició Energètica (IU-RESCAT), organisme que la Generalitat va reconèixer el passat estiu.

L'IU-RESCAT, format per 17 grups de recerca i 90 investigadors, és un organisme transversal i multidisciplinari que comparteix dades relacionades amb el clima per poder aplicar-les a diferents especialitats, com l'economia sostenible, les ciències de la salut, el dret ambiental o les aplicacions tecnològiques, entre altres.

«Ens apropem també a institucions públiques per afavorir la transferència de coneixement, posar-lo al servei de la ciutadania i desenvolupar projectes nacionals i europeus», comenta Aguilar.

Un dels grups de recerca que forma part de l'IU-RESCAT és, precisament, el Centre en Canvi Climàtic C3, dirigit per Manola Brunet. «Som un grup petit, però molt actiu», exposa Aguilar. L'equip de nou persones del C3 s'encarrega de generar bases de dades de qualitat i dur a terme anàlisis sobre el canvi climàtic.

«També hem anat evolucionant en els darrers anys cap a l'oferta de serveis», relata Aguilar sobre el fet de compartir el coneixement i les dades per tal d'ajudar a desenvolupar projectes. La gestió de les estructures ferroviàries italianes, la detecció d'informació periodística falsa o l'elaboració de tesis doctorals són algunes de les aplicacions de les dades del C3, a banda de la divulgació i conscienciació sobre l'emergència climàtica.