Les restes arqueològiques no impediran edificar a Estanislau Figueras, 14 a Tarragona

La Comissió Territorial del Patrimoni Cultural, òrgan de la Generalitat, ha autoritzat que prossegueixi el projecte de construcció d'un edifici plurifamiliar de tretze habitatges al número 14 de l'avinguda d'Estanislau Figueras, segons ha pogut saber Diari Més. En l'enderrocament del bloc que ocupava aquest indret, efectuat poc abans de l'estiu, es va trobar una sitja medieval i un dipòsit d'època contemporània, datat entre els segles XIX i XX i descobert en un estat de conservació «molt irregular».

Amb tot, l'edificació del nou immoble quedarà subjecta a una sèrie de condicions que hauran de ser prèviament autoritzades pel Departament de Cultura de la Generalitat. En concret, es va acordar que es completaria l'excavació del dipòsit i que s'obriria l'accés a la sitja, sempre que no es comprometi l'estabilitat de les estructures desenterrades. Posteriorment, es tramitarà el corresponent tractament de les restes afectades i es completarà el control arqueològic dels moviments de terres que puguin quedar pendents.

En aquests moments, el projecte està aturat a l'espera d'efectuar les intervencions. Un cop finalitzades, la Comissió donarà llum verda a la construcció de l'edifici si des de l'Ajuntament de Tarragona s'atorga la llicència d'obres pertinent.

Un dipòsit contemporani

Les restes arqueològiques es van trobar un cop s'havia acabat l'enderrocament de l'antic edifici número 14 de l'avinguda d'Estanislau Figueras i quan s'anaven a fer els fonaments del nou bloc. L'arqueòleg Marc Dalmau, qui va informar Diari Més de la troballa, va apuntar que podria tractar-se d'una cisterna que, amb el pas del temps, s'acabaria utilitzant com a subterrani. També va detectar, a la terra extreta en el transcurs les obres, restes de ceràmica que podrien datar-se de les edats antiga, mitjana, moderna i contemporània, a més d'un fragment de terra sigil·lada, una ceràmica de luxe que es feia servir en època romana. Malgrat tot, va remarcar que els fragments eren tan petits que no tenien pràcticament valor econòmic.

Per la seva banda, el president d'honor de la Reial Societat Arqueològica Tarraconense, Rafael Gabriel, va plantejar la hipòtesi que les restes, juntament amb les que s'havien descobert amb anterioritat als números 3 i 18 de la mateixa avinguda, podrien pertànyer al convent de Santa Anna. Conegut com a església dels Sants abans de l'arribada de l'Orde de Sant Agustí, era un dels «temples extramurs de la Tarragona medieval». Construït entre els anys 1194 i 1214, fou primer una llebroseria, l'espai on s'aïllaven les persones leproses que s'estaven sotmetent a un tractament. Finalment, va desaparèixer en el transcurs de la guerra dels Segadors, entre 1640 i 1642.

Malgrat tot, la Direcció General de Patrimoni Cultural descarta aquesta teoria. La institució assegura que el dipòsit es data «en plena època contemporània», entre els segles XIX i XX, a partir de la presència «de ceràmica vidrada marró i rajola contemporània», elements que formen part dels murs. «Aquest fet fa que sigui incompatible amb una construcció dels segles XII i XIII», conclou la Direcció General de Patrimoni Cultural.