La tradició s'enfronta amb la precaució a la Rambla Nova de Tarragona
La pujada de preus fa que els ciutadans tinguin cura abans d'adquirir articles a la Fira de Nadal
«Bones festes», sobrevola la Font del Centenari. El missatge no deixa espai per a equívocs. Tions, pessebres, pares Noels, avets, pingüins i ossos polars han envaït la Rambla Nova i, ahir, un músic donava la benvinguda als visitants de la Fira de Nadal amb una atípica balada de rock. Tradició i modernitat col·lidien i convivien a parts iguals. Una dualitat que també residia en els cors dels ciutadans.
El conte de Nadal va inspirar l'encesa de llums del divendres, però la seva ànima persistí brillant eternament. L'obra de Charles Dickens explica com Ebenezer Scrooge, un home misantrop i avar que detesta Nadal, acaba convertint-se en la personificació de les festivitats. A la Rambla Nova, Scrooge encara hi és ben present, tant en la seva versió final com amb la dels seus orígens. Aquest cop, però, no és per gasiveria, sinó per necessitat: la inflació també l'ha afectat.
La propietària d'Artesania Viu, Mercè Moreno, s'ha trobat amb molts Scrooges primerencs. «La gent mira molt els preus. És més cauta i més previsora a l'hora de comprar», detalla. Fa més de 40 anys que Moreno es dedica a l'elaboració de pessebres i altres articles decoratius i, a banda de l'increment de preus, també s'ha hagut d'enfrontar amb l'aparició de noves tecnologies i innovadors mètodes de compra. El dia d'ahir estava sent «bastant fluixet», lamentava. Lluny d'enfonsar-se, veure els carrers plens de famílies amb el rostre il·luminat per l'esperit nadalenc, compressin o no els seus productes, l'animava a continuar dempeus. Ella volia mantenir viva la tradició. Per això s'hi dedica.
Minuts va haver d'esperar fins que Montse Magrané i Lluís Royo van aparèixer. Resplendien amb llum pròpia. Eren Ebenezer Scrooge en la versió més refinada. Vinguts des de Berga, van adquirir dos soldadets romans de fang per decorar el seu pessebre. «Ens emportarem una mica de Tàrraco a casa», comentava Royo, amb un perenne somriure als llavis.
Res podia emmascarar la seva felicitat. «La fira em sembla molt bonica, li dona molta vida al carrer. Les parades estan molt ben dissenyades i generen aquest ambient festiu. Els soldadets seran un record d'aquest dia preciós i d'aquest Nadal», concloïa Magrané. Faltava la cirereta final. Amb els soldadets a la rereguarda, van adquirir un ram de vesc de la sort. El volien regalar a algú que es trobessin pel carrer. Volien transmetre la seva benaurança i que es quedés a Tarragona.