Política
«No volem potenciar un turisme de creuers que ens aporta més greuges que beneficis»
Jéssica Albiach (ECP) defensa la transició cap a un model sostenible i exigeix que el tramvia del Camp de Tarragona comenci a operar a finals de 2025
— Un dels trets més característics de Tarragona és el seu patrimoni històric i cultural, per al qual la majoria de vegades s'han de coordinar diverses institucions públiques per gestionar-lo correctament. Considera que aquesta coordinació és ideal?
— Hi ha un fet essencial i és que Tarragona és Patrimoni de la Humanitat i totes les institucions han de vetllar per no perdre aquest reconeixement. Els governs municipals no poden afrontar sols la despesa del manteniment, per tant, davant de l'evidència que les Ciutats Patrimoni estan infrafinançades, hem de treballar per revertir aquesta situació. I això no només s'ha de fer des de l'Ajuntament amb els fons que tinguin, sinó també des de la Generalitat i des del Govern de l'Estat.
— Considera que la Generalitat encara ha de millorar les seves relacions amb altres entitats públiques per gestionar millor el patrimoni?
— La relació exacta de la Generalitat la desconec, però conec els fets. El més important són els compromisos i les accions que es desenvolupen des del govern. Fa molts anys que el Camp de Tarragona s'ha tractat com el pati de darrere, des d'una visió excessivament centrada en Barcelona. Això ho veiem en patrimoni, però també ho veiem en el model productiu, en la mobilitat… És crucial que el compromís sigui ferm.
— Ara parlava de mobilitat. Creu que el desenvolupament del tramvia del Camp de Tarragona millorarà la mobilitat tant com es preveu?
— Precisament el tramvia va ser una petició d'En Comú Podem. No una petició, sinó una exigència en l'anterior negociació dels pressupostos de la Generalitat. Veiem que s'ha de millorar la connexió urbana i interurbana i que s'ha de fer de forma sostenible, per això s'ha d'apostar pel tren-tram. Hem de posar-lo en servei a finals de 2025, la qual cosa és una de les nostres exigències de cara a la negociació actual que estem tenint amb el govern de la Generalitat per als pressupostos de 2023.
— Més enllà del turisme per visitar el patrimoni històric, un altre tipus de turisme a la ciutat és el de creuers. Creu que, tal com exposen algunes entitats, s'hauria de regularitzar?
— És important tenir un turisme sostenible, que no expulsi als veïns dels barris, que no destrueixi el comerç local. No és tant una qüestió de quantitat, sinó de la qualitat del turisme que arriba. No volem ciutats que siguin exclusivament parcs temàtics, que moltes vegades, amb l'excés de creueristes, és el que passa. No volem potenciar un model de turisme de creuers que, si mirem el global, ens aporta més greuges que beneficis. Si observem les dades econòmiques, ens adonem que es tracta d'un turisme low cost, ja que la majoria dels creueristes passen màxim unes vuit hores a la ciutat, moltes vegades les seves rutes ja estan fixades des del creuer i tenen un tot inclòs dins de la nau.
— Per tant, aquí també entra en joc l'economia.
— Deixen pocs diners, la qual cosa comporta un petit impacte econòmic en la ciutat i, alhora, genera molts greuges. D'una banda, està l'augment de la contaminació, l'empitjorament de la qualitat de l'aire. Ens hem d'acabar preguntant quina és la capacitat de la càrrega turística de Tarragona. Ens convé potenciar visites turístiques on hi hagi pernoctacions. És a dir, que els visitants sumin al teixit comercial, que la gent passi dos o tres dies, que visitin els museus, que contemplin el Balcó del Mediterrani, que provin la gastronomia…
— Com es podria potenciar aquest turisme?
— És important que hi hagi un pacte de l'Ajuntament amb la Generalitat i amb el Govern de l'Estat per limitar el nombre de creuers que fan escala. Per un altre costat, també és cabdal que des de la Generalitat es faci campanya de promoció turística. No només s'ha d'oferir el turisme de sol i platja, sinó també tota la diversitat que tenim al Camp de Tarragona, com la gastronomia o el patrimoni.
— Més enllà del turisme, quines altres potencialitats econòmiques es poden desenvolupar?
— Hi ha la indústria petroquímica més gran de l'estat, amb el polígon més potent del sud d'Europa. I també s'està treballant tota la part de la Vall de l'Hidrogen. La universitat fa una gran feina donant suport al teixit industrial. I, evidentment, tenim el patrimoni i unes platges meravelloses. Vull destacar una reflexió: és impossible imaginar la Catalunya del present i del futur sense Tarragona. Al polígon industrial ara mateix hi ha molts llocs de treball, però tenim un problema que es diu transició energètica i ecològica. Que no té per què ser un problema, sinó una oportunitat. Volem que tota la gent que ara mateix està treballant no perdi la seva feina el 2030? Aleshores hem de començar a complir els objectius de l'Agenda 2030, hem de transformar el model. L'hidrogen verd és una oportunitat i també els biocombustibles. Hem d'avançar en recerca, bàsicament perquè ens permetrà parlar del futur del polígon químic.
— Vol dir que s'ha de trobar la fórmula per equilibrar economia i sostenibilitat?
— Exactament. Tenim un objectiu marcat i, per pensar en el futur de Catalunya, hem de pensar en el futur de Tarragona. I això implica que ningú perdi la seva feina. No hi ha transició possible si no és justa. I per potenciar la indústria és molt important fer-ho amb seguretat.
— Pel que fa a En Comú Podem a Tarragona, fa any i mig va sortir del govern local. Pocs mesos després va marxar la portaveu, Carla Aguilar, i fa poc va assumir el seu paper Àngels Pérez. Aquests mesos convulsos han perjudicat el grup municipal?
— A Tarragona tenim un grup de persones honestes, treballadores i motivades. A més, és un equip divers que està treballant en contacte amb les entitats i associacions de la ciutat. Estan encetant tot un seguit de trobades per saber què preocupa a la ciutadania. Treballem a cohesionar tot l'espai polític que tenim a Tarragona, igual que ho estem fent a altres punts de Catalunya, per preparar la llista més potent de cara a les pròximes eleccions.
— Carla Aguilar va denunciar fa uns mesos assetjament psicològic dins del partit. Hi ha hagut investigacions internes? Quina valoració en feu?
— És un cas que està en la comissió interna de maltractament. El que sí que puc dir és que les nostres normes són clares respecte a això i hem de deixar treballar a la comissió interna del partit.