«Les diferents cultures poden conviure, no són incompatibles»

— Quan va assumir el càrrec de Cònsol va anunciar canvis. A quins canvis es refereix? — Hi ha alguns que ja s'estan desenvolupant. Per exemple, estem aplicant el sistema de cita prèvia per a qualsevol tràmit i així evitar la formació de llargues cues a l'entrada com abans. A més, en aquest web també s'indica quina mena de tràmit és, s'enumeren els documents necessaris i, fins i tot, el temps estimat per fer-lo. Aleshores, la persona ve conscient de què ha de portar. Facilita la tasca. És una novetat a Tarragona que també s'està aplicant a altres consolats per instruccions del nostre ministeri.

— Quantes persones de nacionalitat marroquinaqueden sota el paraigua del consolat?

— Tenim inscrits oficialment en aquest consolat gairebé 130.000 persones. Més enllà dels inscrits, sabem que hi ha més persones en la circumscripció de les províncies de Tarragona i de Lleida i l'Aragó. Arriben cap a les 180.000. I aquí no s'inclouen els que tenen la doble nacionalitat.

— Com és la tasca de gestionar tanta gent?

— Tot és qüestió d'organitzar-se. Fem molt ús de les noves tecnologies per tenir les persones sempre ben informades. Demanar cita també ajuda perquè, abans, potser hi havia dies que venien 200 persones a la vegada i altres que no venia gairebé ningú. Ara ens organitzem de tal manera que rebem una mitjana de 80 persones al dia.

— Considera que la comunitat marroquina està ben integrada en la cultura local?

— És la política que vol fomentar el Marroc per a tots els marroquins a l'estranger: tenir una comunitat integrada al país d'acollida, però sense oblidar les seves arrels. D'aquesta manera, sempre es busca la convivència. Aquí hi ha molts marroquins i estan ben integrats. Hi ha advocats, professors, metges, atletes, xefs… Pot ser que hi hagi diferència, però la integració no significa que no hi hagi diferència, sinó coexistència i cohabitació.

— Hi ha grups d'ultradreta que utilitzen la criminalitat per desacreditar les persones marroquines. Com es pot combatre això?

— De moment no ho he notat per aquí. En altres llocs sí que pot donar-se el fet de dir que els delinqüents són d'un determinat col·lectiu. Quan hi ha una comunitat que és la primera en nombre d'estrangers a tota la província, com és el cas de la marroquina, la probabilitat que hi hagi delinqüents sempre és més alta, però no significa que sigui un exemple per definir la comunitat, sinó casos aïllats, amb probabilitats normals pel nombre de marroquins que hi ha.

— Arreu de l'Estat, durant els darrers anys sí que hi ha algunes entitats que empren polítiques que assenyalen la nacionalitat marroquina.

— Sí, per espantar la gent.

— Com es pot evitar que calin aquests missatges?

— Amb la comunicació, perquè l'opinió pública sàpiga que la gran majoria de la comunitat està col·laborant i participant en la vida quotidiana. D'això es tracta, que hi hagi coneixement.

— I quin paper té l'administració local en tot això?

— Els ajuntaments organitzen activitats, la qual cosa serveix perquè no hi hagi por i es puguin apreciar totes les característiques de les diferents cultures per saber que es pot conviure, que no són incompatibles. Per exemple, aquí es fa l'iftar [menjar nocturn amb el qual es trenca el dejú durant el mes de Ramadà] col·lectiu amb catalans i marroquins musulmans. Mengen junts. És un moment de convivència pur per simbolitzar que estem junts i respectem la cultura i la religió de l'altre. Aquí no se sent el racisme d'altres parts.

— Recentment, ha tingut ressò l'extradició del ciutadà de Reus Mohamed Said Badaoui per salafisme. De vegades s'ha dit que a Reus i Tarragona hi ha una major presència de persones radicals. Què n'opina?

— Potser fa temps. Ara mateix no estan identificats com dos punts centrals de salafisme. Jo de per aquí no conec cap altre cas. El que és bo és per al Marroc és la cooperació amb Espanya per aquest tema. Hi ha una cooperació bastant avançada en la lluita contra la radicalització i el terrorisme. Hi ha mecanismes i un canal de comunicació exemplars a nivell mundial. El Marroc fomenta un islam modern, flexible i tolerant. Tots aquests valors són els que promou, motiu pel qual s'envien imams per promoure'ls. Allunyen els joves de possibles pensaments salafistes.