Identifiquen una teràpia contra un subtipus de melanoma sense tractament

Investigadors del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) han identificat una estratègia terapèutica, usant fàrmacs existents, que s'ha mostrat eficaç en models animals per a un tipus de melanoma actualment sense tractament.

L'estudi, publicat a Nature Communications, s'ha dut a terme en col·laboració amb l'Institut de Recerca Biomèdica de Bellvitge (IDIBELL), de L'Hospitalet de Llobregat, i la Universitat Rovira Virgili (URV) i l'Institut de Recerca Sanitària Pere Virgili (IISPV) de Tarragona.

El melanoma és un tipus de càncer de pell complex i heterogeni, en el qual la resposta a tractaments és limitada, especialment en alguns subtipos de tumors.

Al món es diagnostiquen 325.000 nous casos de melanoma cada any, malaltia que causa prop de 90.000 morts anuals

Un dels subtipus comuns d'aquest càncer de pell és causat per mutacions en NRAS, una proteïna relacionada amb la malignitat de les cèl·lules que es troba alterada en un 25% dels casos de melanoma.

El seu tractament és actualment limitat a causa de la dificultat que comporta el desenvolupament de teràpies dirigides contra NRAS.

Per a aquest estudi, els investigadors van examinar les característiques del metabolisme de les cèl·lules del melanoma.

Els tumors requereixen d'un consum elevat de glucosa per obtenir energia i per fabricar components com a proteïnes o àcids nucleics, necessaris per generar una nova cèl·lula maligna i expandir el càncer.

En el cas dels melanomes mutats en NRAS, aquests són especialment depenents de la glucosa per generar energia en comparació a altres subtipus.

Els resultats del treball mostren que, quan s'elimina la glucosa de l'entorn, les cèl·lules d'aquest subtipus de melanoma activen vies de senyalització de supervivència diferents de les quals estan activades en condicions normals.

Una de les proteïnes que s'activen en aquesta situació és BRAF, factor que facilita el creixement tumoral.

Els investigadors van comprovar que, en aquestes condicions, el fàrmac sorafenib, que ja s'utilitza des de fa anys per a altres indicacions, és capaç d'inhibir aquest mecanisme i, per tant, impedeix la supervivència de la cèl·lula cancerígena.

«El descobriment radica que les cèl·lules d'aquest subtipus de melanoma són poc flexibles a utilitzar altres combustibles que no sigui la glucosa, la qual cosa els genera una vulnerabilitat i, en un intent de sobreviure, acaben sent sensibles a un fàrmac indicat per a altres malalties (sorafenib) que, en aplicar-ho, les cèl·lules moren», ha detallat en declaracions a Efe el cap del grup de Recerca Biomèdica en Melanoma del VHIR, Juan Ángel Recio.

Els investigadors van analitzar l'efecte d'aquesta estratègia en models animals, als quals es van implantar cèl·lules tumorals procedents de pacients.

L'experiment va confirmar que, en administrar un compost capaç de bloquejar la glucosa juntament amb el fàrmac sorafenib, els tumors dels ratolins van millorar.

«Els efectes van ser sorprenents perquè no solament es van reduir els tumors sinó que en alguns casos van arribar a desaparèixer completament», ha destacat Recio.

L'avantatge d'aquest treball és que s'utilitza un medicament ja aprovat, el sorafenib, juntament amb una estratègia de disminució de consum de glucosa del tumor que també s'ha testat anteriorment en estudis clínics.

«Una part important d'aquest estudi és un reposicionament de fàrmacs ja aprovats per a ús humà, la qual cosa accelera el procés per traslladar-ho als pacients, perquè els assajos de toxicitat ja estan fets i no cal repetir-los, i això és un gran avantatge», ha indicat Recio.

El proper pas és provar aquesta combinació en humans mitjançant un assaig clínic pel qual els investigadors del VHIR estan buscant el finançament, a més de reclutar al centenar de pacients que com a mínim requereix un estudi d'aquestes característiques, ha explicat l'investigador.