Un pessebre amb ADN tarragoní

«Recordo que de petit, quan anava a la Catedral de Tarragona, em deixaven rondar mentre es feia la missa amb la condició que no fes soroll. Un dia hi vaig descobrir un pessebre que em va deixar fascinat. L'havia fet mossèn Salvador Ramon amb les figures que li havia donat la senyora de Casa Canals». El joier i escultor Joan Serramià recorda així el seu primer contacte amb el pessebrisme, una tradició que, si bé no ha practicat de manera directa, sempre l'ha apassionat. Ara, ja d'adult, ha decidit treure's l'espina amb la complicitat de Marc Ferré Llauradó i Jordi Vidal Sardà, amb qui ha muntat un pessebre popular amb vistes al carrer. El lloc escollit ha sigut ca la Rosona, un habitatge que fa cantonada entre el carrer de Sant Pere i la plaça de Sant Magí, al Serrallo.

El pessebre de ca la Rosona compta amb prop de quaranta figures, entre les quals hi ha diverses picades d'ull als tarragonins. La més evident és la presència de la mateixa Rosona, però també hi ha un pagès amb camisa blava, una barca amb el nom de Toneta o una escena amb dimonis, poc habitual en els pessebres, en què les fúries de l'infern van vestides igual que els Diables Voramar.

«El de ca la Rosona és un pessebre tradicional català», afirma el Joan, «perquè inclou les tres escenes bàsiques, que són el Naixement, l'Adoració o la cavalcada dels Reis, i l'Anunciació». Un altre tret singular, afegeix, és que «les construccions sobre les quals estan disposades les figures estan inspirades en les que feia mossèn Salvador Ramon a la Catedral i que recorden els pessebres napolitans».

Per tot plegat, l'artista el defineix com «un pessebre popular, encara que incorpori parts elaborades artísticament». La idea de partida, assegura, «era fer un pessebre humil», però l'equip es va anar animant i al final van treballar «una mica més del previst».

Antigament, explica Serramià, hi havia dos tipus de pessebres: «L'elitista, que feien les grans famílies amb figures elaborades per escultors de renom i que eren visitats per la gent de l'alta societat, i els humils, que feia la gent senzilla a casa seva, amb figures d'artesans anònims i sense cap mena de pretensions». L'escultor assegura sentir-se atret tant pels uns com els altres, tot i admetre que «els pessebres populars són més tendres que els altres, que sovint tenen un cert aire de grandesa». Al Serrallo, afegeix, n'han fet un «que està entremig de tots dos».

El pessebre de ca la Rosona es podrà contemplar fins passat Reis, quan els seus promotors el desmuntaran i el desfaran per, de cara a l'any que ve, muntar-lo de nou.

Totes les persones que hi vagin a treure el nas poden contribuir al seu manteniment fent una donació voluntària a la guardiola que s'ha instal·lat a l'exterior. Allà s'hi explica que aquesta petita joia ha tingut un cost de 743,50 euros, especificant que els seus impulsors no han rebut cap ajuda per fer-lo, però que tampoc no l'han demanat.