«Espero que la meva col·lecció de carruatges i carros sigui a un museu algun dia»

Estris de camp, carros i carruatges. Jordi Rovira, tarragoní amb residència a Torredembarra, ha fet créixer al llarg de la seva vida una col·lecció de material dels segles XIX i XX. Orgullós de la inversió feta, ara vol compartir amb tothom qui vulgui la seva afició, motiu pel qual prepara una exposició privada i gratuïta al polígon Francolí. Tal com preveu, el pròxim abril la tindria preparada. En un futur, espera anar un pas més enllà i que la col·lecció es pugui visitar a un espai museístic a la ciutat.

«Ja fa molt de temps que tinc aquesta idea. He anat adquirint peces durant molts anys. En aquest moment, estic col·locant les eines relacionades amb el tema vinícola», comenta Rovira, qui ofereix la possibilitat a particulars, escoles i instituts a visitar la mostra, que ocuparà dues naus del polígon tan bon punt estigui enllestida. «Podrà ser d'utilitat per a tothom qui demani venir. Estic il·lusionat», apunta el propietari d'una de les col·leccions privades de carruatges més grans de l'Estat.

Rovira, qui es defineix com un «nostàlgic», es va criar al camp i va treballar com a comercial durant la seva vida. Ara, ja jubilat, dedica part del seu temps a la seva afició, la qual li permet «recuperar el passat». Alguns carruatges de la seva propietat, de diferents èpoques i destinacions, estan vinculats al món cinematogràfic, com el de la pel·lícula La febre d'or o una rèplica autèntica de l'aranya americana que duia l'actor Clark Gable a Allò que el vent s'endugué, de 1939. Rovira també destaca un carro de traginers «molt maco» i un altre amb 72 capses de cartó de Chartreuse antigues, encara amb l'embalatge. Una de les principals temàtiques de la col·lecció és el vi, el qual es veu representat en diferents estris de camp i en carros per transportar botes.

Dificultats en la difusió

Al llarg dels anys, Rovira ha pogut ensenyar part del seu material en diverses exposicions organitzades conjuntament amb entitats. Ell mateix posa l'exemple de la duta a terme amb el Port de Tarragona al Refugi 1 del Moll de Costa. «Tanmateix, em va faltar lloc per exposar-ho tot», assenyala. En total, calcula que van passar unes 26.000 persones per l'espai habilitat.

No obstant això, Rovira lamenta la falta d'interès avui dia per la temàtica. «Els carros i els carruatges els he comprat i els he restaurat. He invertit molts diners i ningú ha donat suport. Espero que amb el temps s'enceti un nou cicle en el qual es valorin més aquests aspectes culturals i patrimonials», indica el veí de Torredembarra. En aquest sentit, profunditza una mica més i considera que les administracions públiques no han influït per generar interès. «Si els que manen indueixen a la canalla a entrar en el món de la cultura, la societat acompanya. Si no, s'acaben perdent moltes coses», opina Rovira.

En qualsevol cas, no perd l'esperança de museïtzar la col·lecció i, d'aquesta manera, que serveixi per conèixer millor el passat. «L'esperit no el perdo», expressa el també propietari de la Casa Museu Can Joanet de Torredembarra. Pel que fa a Tarragona, afirma haver conversat amb l'Ajuntament diverses vegades durant la darrera dècada per tal de poder crear un espai on mostrar les seves peces. L'any 2020, per exemple, conjuntament amb el Gremi de Pagesos, va traslladar la proposta de convertir el pàrquing Jaume I en un museu dedicat al món de la pagesia a la ciutat i al carruatge.

Alhora, la passió de Rovira pels carros antics l'ha portat a col·laborar en activitats vinculades al món agrari i en algunes edicions dels Tres Tombs de Tarragona, un esdeveniment que li ha permès lluir diversos carruatges, com un d'origen francès que estava destrossat i el va restaurar per a l'edició de 2018.