«Les llistes d'espera acceleren la mort del sistema sanitari públic a Tarragona»

Els pacients han d'esperar, de mitjana, 130 dies per sotmetre's a una operació de pròtesi de genoll en els hospitals catalans. Per rebre una pròtesi de maluc, la demora es redueix fins als 118 dies. «L'Hospital Joan XXIII té el temps d'espera més alt de Catalunya», avisa, però, Josep Maria Serra, representant a Tarragona del sindicat Metges de Catalunya –que ha convocat la vaga de sanitaris del 25 i el 26 de gener–. Segons les dades publicades pel Servei Català de la Salut el novembre, una persona ha d'esperar més d'un any perquè li col·loquin una pròtesi al centre tarragoní –374 dies en el cas del genoll, 454 en el del maluc–.

La metgessa Rosa Pérez, secretària de Sanitat d'UGT Tarragona, detalla que aquesta situació s'explica per la falta d'anestesiòlegs i traumatòlegs i per «la pressió assistencial i les jornades extenuants sense quasi descans» que han de suportar els professionals. Aquests fets han provocat que s'hagin de doblar torns i, juntament amb l'esgotament agreujat per la pandèmia, això «acaba tenint conseqüències en la salut del personal sanitari». «El desgast i el dèficit de professionals influeix en la qualitat de l'assistència i, per això, les llistes d'espera presenten xifres vergonyoses. Això fa que els pacients optin per assegurances privades, accelerant la mort del sistema sanitari públic», assevera.

Josep Maria Serra és, precisament, anestesiòleg, però treballa al Pius Hospital de Valls. «Fa més de 20 anys que els anestesiòlegs vam advertir de la manca de professionals i ningú ha fet res», valora. «Ens han espremut com una llimona i, al final, hem dit prou», afegeix.

En aquest escenari, Pérez considera que s'ha naturalitzat «fer feina extra per la falta de personal a canvi de res». El cansament generalitzat, acompanyat d'unes «ràtios inadequades» i unes condicions laborals «precàries», provoquen que el sistema sanitari «que coneixem» es trobi «en veritable perill», afirma la representant d'UGT. La vaga s'ha convocat amb l'objectiu de millorar les condicions laborals i retributives abans que sigui massa tard.

Moviment no sindical

Les reclamacions no han recaigut només en mans dels sindicats. Un grup d'infermeres i auxiliars d'infermeria de l'Hospital Joan XXIII ha conformat el moviment Aturem Joan XXIII. Segons exposa el seu portaveu, Carlos, el col·lectiu reclama recuperar la jornada laboral de 35 hores setmanals; que els sanitaris puguin disposar de nou dies personals, en lloc dels sis actuals; que se'ls reconegui en el grup professional A –corresponent a graduats universitaris– i que es retribueixi la superposició horària entre torns. Segons explica el portaveu, els problemes interns al centre, com l'oferta de contractes més «precaris» un cop superada l'etapa crítica de la pandèmia, ha fet «explotar» una situació de malestar que ja feia anys que s'estava gestant, des de les retallades del 2010.

Coincidint amb la vaga de sanitaris, Aturem Joan XXIII té previst organitzar una mobilització que portaria els infermers des de l'hospital fins a la plaça de la Font, on farien entrega d'un manifest a l'alcalde, Pau Ricomà. «Tenim la intenció que només sigui el principi», conclou Carlos.