«El PSC, per la desesperació de no trobar res contra la CUP, s'inventa coses»

— Quins objectius persegueix la CUP en el final de mandat?

— Els objectius es troben en les nostres tasques de govern. Per exemple, continuar amb les polítiques d'habitatge, que gràcies a l'aprovació dels pressupostos hem consolidat partides que permeten entendre-les des d'una faceta social. Tenim mig milió d'euros per ampliar el parc públic d'habitatge, que ja hem aconseguit comprometre, i executar dos milions que tenim de partides anteriors. També traurem la segona convocatòria d'ajuts a la rehabilitació perquè els pisos en qüestió es puguin destinar a la borsa de mediació, la qual permet posar a disposició de la ciutadania lloguers més assequibles i per sota del preu del mercat privat.

— En aquest sentit, es continua buscant un acord amb la Sareb per obtenir pisos i poder gestionar-los des de l'administració local?

— La Sareb té un parc d'habitatge bastant ampli i en diferents converses hem intentat arribar a un conveni que permeti l'Ajuntament tenir a la seva disposició pisos que ara mateix estan buits o que la gent que hi viu està en situació de vulnerabilitat. Aquests convenis, la Sareb els ha pogut signar amb altres municipis i nosaltres, fins al moment, no hem estat capaços perquè hem trobat una negativa per part seva.

— Per què?

— Està potenciant la faceta comercial i no pas la social. Recordem que la Sareb, en gran part, és pública i s'haurà de liquidar en els pròxims anys, per la qual cosa no tenim la certesa de què passarà amb aquests pisos ni tenim resposta de l'Estat sobre les seves intencions una vegada es liquidi. Treballem el màxim possible per obrir aquells que estan buits i intentar blindar la gent que hi viu. Continuem negociant per arribar a un acord i analitzem les propostes que se'ns posen sobre la taula. Ens ofereixen la possibilitat de comprar pisos que a la Sareb no l'hi interessen, la qual cosa ens sembla bastant pervers.

— Pel que fa als acords que van signar quan van entrar al govern, s'han pogut complir?

— Vam signar un acord bastant ambiciós. Érem conscients que no arribaríem a materialitzar tots els punts, però almenys necessitàvem que la maquinària comencés a rodar perquè acabessin sent una realitat. Molts d'aquests acords s'han assolit, altres estan molt madurs, altres s'han començat a treballar i altres no els hem pogut executar. Venim d'un any de pressupostos prorrogats, d'inflació i totes les conseqüències econòmiques que ha tingut. Hi havia partides que s'havien programat en el pressupost de 2021 que al final no vam poder tirar endavant.

— Quines inversions eren?

— Obrir una oficina d'assessorament perquè la gent tingués un punt referencial a la ciutat per a qualsevol qüestió de vulneració de drets. S'havia de condicionar un espai, s'havia de posar personal i fer tota una sèrie de qüestions que no s'han fet. És un acord que no s'ha pogut materialitzar, ja que no s'han tingut els recursos necessaris. És un dels punts que ens sap més greu que no s'hagi tirat endavant.

— Recentment, l'Oficina d'Antifrau de Catalunya va decidir arxivar el cas de la venda d'entrades als Jocs Mediterranis. Tot i això, a la resolució indica que Societat Civil Catalana sí que havia tingut accés al sistema de venda. Com valora això?

— Constata tot el que s'ha denunciat de manera pública a través del mitjà Porta Enrere i que acredita que els fets van succeir. També es diu de manera literal que hi va haver una mala gestió d'un esdeveniment que mancava d'interès públic. D'aquí la poca participació de la població. Són frases molt contundents. Després se'ns diu que, degut a la manca d'informació i a la limitació de les competències de l'Oficina d'Antifrau, no es pot continuar estirant el fil.

— Creu que es pot continuar investigant el cas?

— Hem portat la resolució a la secretaria de l'Ajuntament perquè els serveis jurídics l'analitzin i ens diguin quin recorregut pot tenir. Hi ha una frase de la resolució que diu que l'Ajuntament no havia proporcionat documentació que se l'havia requerit. Vam tenir una reunió amb la resta d'equip de govern i amb el gabinet d'alcaldia on se'ns va facilitar totes les anades i vingudes i els correus electrònics que es van anar facilitant en cada moment a Antifrau. No s'ha facilitat res més perquè la documentació no existeix, la qual cosa denota el desgavell que hi havia al voltant del que passava amb les entrades.

— Aquest assumpte és una altra de les seves desavinences amb el PSC, que recentment ha denunciat que des que són al govern «han beneficiat cooperatives afins».

— El PSC ha intentat atacar la CUP i, de retruc, ha carregat contra unes cooperatives d'una manera menyspreable. No entenem aquesta cacera. Ens consta que s'ha estat passant un llistat de noms de persones que, en teoria, tenen una afiliació de militància amb la CUP, la qual cosa és incerta. S'està perseguint gent per la seva ideologia política. A més, la major part de les contractacions ni tan sols estan vinculades a les àrees que porta la CUP. I són cooperatives que, quan estava el PSC al govern, ja treballaven amb l'Ajuntament. I altres no treballaven perquè són de nova creació, aleshores clar que s'ha multiplicat la seva facturació, perquè abans era de zero. No entenem l'atac i s'està fent un perjudici cap a professionals que tiren endavant projectes d'interès públic.

— I quina explicació troba que es facin aquestes acusacions si, segons comenta, són sense motius justificats?

— No han trobat res per atacar la gestió de la CUP. Desitjaven que no fóssim capaços de fer les coses bé estant al govern i que existís una confrontació interna entre els partits que el formem. Davant la desesperació de no trobar res, s'inventen coses.

— La CUP també ha denunciat casos que afecten directament el PSC. Creuen aleshores que es tracta d'una venjança?

— Evidentment, hi ha una vendetta política. I és coincident amb el temps amb fases del procediment d'Inipro i amb el cas de les entrades dels Jocs Mediterranis. Això denota ràbia d'un partit en el qual les seves vaques sagrades seuran a un banc dels acusats per un llistat de delictes que presumptament van fer, recordem, per ficar la mà a les arques de Serveis Socials per promocionar una campanya política del senyor Josep Fèlix Ballesteros [exalcalde de Tarragona].