«Ha d'haver-hi un sistema de xarxa perquè els recursos arribin a tots els hospitals»

Estrella Martínez (Tortosa, 1975) ha dedicat gran part de la seva vida a donar visibilitat a la figura de la infermera. Graduada el 1997, va ser degana del Consell d'Infermeres i Infermers de Catalunya i, en l'actualitat, és directora d'infermeria a l'hospital Verge de la Cinta de Tortosa, així com professora associada a la URV. El Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Tarragona (CODITA) la va guardonar amb el premi a la trajectòria professional.

— En aquests 26 anys, ha viscut les retallades, la covid...

— Sempre he dit que he fet les coses molt aviat. Vaig ocupar càrrecs directius sent molt jove. Una de les coses que em va marcar va ser la crisi. Vaig ser supervisora d'urgències i recordo que hi havia promocions senceres d'infermeres que no es contractaven. Amb la covid, malgrat que vam patir moltíssim, com a mínim hi havia recursos. No vam ser precaris. Si necessitàvem cinc infermeres, les podíem contractar. En molts casos, la demanda era més gran que l'oferta, però el Govern va fer un esforç grandiós per poder facilitar el que es necessitava.

— Les retallades es van notar quan va arribar la pandèmia?

— Crec que es va actuar prou de pressa, però veníem d'un model en què els recursos eren mínims, amb equipaments obsolets. Als hospitals, mai ens sobren els recursos. Sempre tenim ajustat el pressupost. Això, al principi, es va notar, però, després, en el moment que es van determinar les necessitats, tothom va fer esforços per invertir diners i recursos per atendre la població en el mínim temps possible.

— Quina és la situació actual?

— Tenim moltes ganes de deixar la covid enrere. Li hem perdut la por. Quant als números, epidemiològicament estem bé. Hi ha repunts de covid i grip, però els pot assumir el sistema sanitari. Respecte d'altres onades d'infeccions, no hi ha color. És cert que hem tingut dies problemàtics amb pacients pediàtrics. Hem tingut la unitat de pediatria plena, però ja està de baixada. Hi ha pics estacionals, però de moment són prou controlables.

— Es diu que els facultatius estan esgotats.

— Quan parles amb els companys, veus com encara la gent pateix. És l'evolució de venir d'anys de retallades, una sobrecàrrega del sistema sanitari. Aquí, per exemple, som la referència a les Terres de l'Ebre i necessitaríem disposar d'equips cardiòlegs i digestòlegs que no tenim. La gent està treballant al 200% per donar el millor servei. És complicat de gestionar. Sempre tens aquest estrès de no poder atendre-ho tot. Això esgota i ho entenc, però vull ser positiva. Hem d'intentar passar pàgina.

— Com es pot atendre les necessitats de la població quan no s'està al 100%?

— S'ha de fer una molt bona planificació. El problema és que prioritzes el que és més urgent i la resta va quedant enrere. El que ha d'haver-hi és un sistema de xarxa català per facilitar que els recursos arribin on es necessiten. No és normal que a alguns hospitals hi hagi moltíssims metges d'una especialitat i que en altres no en trobis cap. Hem d'intentar assolir l'equitat territorial i això es fa des d'una bona planificació. La població ha de poder accedir en igualtat de condicions davant un problema de salut.

— Es tracta de planificar, però també de fer grans inversions.

— S'està treballant, però moltes vegades planifiquem tard. Planifiquem a deu anys vista i, quan arriba el moment, el projecte ha quedat obsolet. Tenim una esperança de vida cada vegada més alta. Hi ha persones grans amb necessitats de dependència que s'han de cuidar, i no hauria de ser només a través del model privat.

— Sindicats afirmen que, si no es reverteix la situació, s'apropa la fi del sistema públic.

— Hi ha hospitals concertats i privats que donen sortida als serveis que el sistema públic no pot assumir. Aquest té llistes d'espera llargues i, aleshores, la gent busca alternatives. Al final, que molta gent usi la sanitat privada dona aire al sistema públic.

— És la situació ideal?

— L'ideal seria que la sanitat pública donés resposta a tot, amb igualtat d'oportunitats, que fos gratuïta i equitativa. Si no, les persones que no tenen poder adquisitiu són les últimes a ser ateses. El que necessitem és donar sortida a un sistema sanitari públic potent. S'ha de fer una bona planificació i invertir en recursos, però fer-ho amb seny.