Els gimnasos registren el millor inici d'any des de l'esclat de la pandèmia

L'entrada d'any és el moment perfecte perquè moltes persones es plantegin canviar d'hàbits. Deixar de fumar, beure menys, allunyar-se de les xarxes socials i practicar esport són quatre dels propòsits més habituals, però el més important, i el que costa més, és que no quedin en paper mullat, sinó que es converteixin en una realitat. En el cas de l'exercici físic, els gimnasos estan constatant que els tarragonins, de moment, tenen moltes ganes de complir els objectius que es van marcar l'1 de gener.

«Aquesta és la pujada més forta de socis que hem tingut des de l'arribada de la covid», assenyala el gerent de Sport Gym Tarragona, Antoni Julbe. Des de Royal Tarraco, apunten encara més enllà. «Estem per sobre del nombre d'usuaris que teníem abans de la pandèmia», afirma el seu director esportiu, Marco Tanco.

Les noves inscripcions representen entre un 5 i un 10% del total de practicants que tenen els centres esportius i, segons Tanco, s'espera que el seguit d'altes s'allargui fins a principis de febrer. «L'entrada de l'any i després de Santa Tecla són les dues èpoques en què posem tota la carn a la graella amb les nostres campanyes de captació, perquè, amb les vacances, la gent es descuida una mica», reconeix el director esportiu de Royal Tarraco.

Un cop completada la inscripció, els gimnasos encara tenen molta feina al davant: hauran de fidelitzar els clients. El propietari de Fitness Beach, Daniel Hortet, assenyala que moltes persones es donen d'alta pensant que en tres mesos es veuran musculades, «i això no funciona així». «No guanyaràs nou o deu quilograms de massa muscular en un trimestre, és impossible», comenta.

La manca de resultats visibles a curt termini i l'avorriment són dues de les principals causes que provoquen que els ciutadans abandonin els gimnasos superats els primers mesos de l'any. És per això que Julbe esmenta que s'han de dedicar esforços a aconseguir que un client «volàtil» vulgui quedar-se, un desafiament que es pot aconseguir derivant-lo cap a les classes dirigides o amb la presència d'un monitor que l'ajudi a fer els primers passos en el món del fitness. Amb tot, assegura que les persones que decideixen anar per lliure són les que els generen un major repte, ja que són reticents a contractar els serveis de l'entrenador personal i corren el risc de caure en la monotonia. «La gent pensa que l'entrador és gratis, però no ho és, i després no vol pagar», lamenta. En aquest escenari, la directiva de Royal Tarraco s'ha fixat un període de quatre mesos des de la inscripció amb l'objectiu de crear hàbits als nous usuaris, com anar al gimnàs dues o tres vegades per setmana, i, d'aquesta manera, fidelitzar-los, per tal que no es donin de baixa i continuïn practicant esport durant la resta de l'any.

Els efectes de les xarxes

Els nous usuaris dels gimnasos representen pràcticament tot l'espectre poblacional: es poden trobar des d'adolescents fins a jubilats. Amb tot, hi ha un perfil que cada vegada és més present i que destaca per sobre la resta: els joves de 16 a 25 anys. L'entrada d'aquest grup comporta nous desafiaments per als centres, que han de treballar per corregir els prejudicis existents. «El problema de la joventut és que es pensa que tot el que surt a les xarxes socials va a missa», comenta Hortet. El propietari de Fitness Beach expressa que els joves són els usuaris més propensos a «anar rodant». «Venen dos o tres mesos a un gimnàs i, si veuen que no han aconseguit el que volen, van a un altre lloc pensant que allí es posaran forts», declara.

Tanco reconeix que a Internet hi ha molta informació, però matisa que, igual que es troben mals consells, també es pot accedir a rutines d'entrenament elaborades per professionals. «Que hi hagi competència, sigui a les xarxes socials o de manera presencial, és una forma de fer que estiguem a l'aguait i que ens renovem per no quedar-nos obsolets», comenta.

D'altra banda, els efectes de la pandèmia encara no han desaparegut del tot dels gimnasos. Julbe reconeix que, des que van reobrir portes, està costant omplir les classes dirigides del vespre. «La gent acostuma a marxar molt més aviat a casa. Ens hem tornat més europeus», conclou.