Jaume Gómez: Una nissaga que va deixar empremta

Era l'any 1851 quan August de Muller i Ruinart de Brimont arriba a Tarragona, una ciutat que llavors rondava els 19.000 habitants. Amb només 22 anys i procedent de Reims, de Muller se sent atret per la vitalitat del conreu de les vinyes i del port. Aquest és el començament de la història d'una nissaga que s'establiria definitivament a la ciutat per esdevenir referent en l'exportació de vins arreu del món.

«A Tarragona tothom coneix els De Muller: eren els de la bodega del carrer Reial. Però poca gent en coneix la història, qui van ser», explica Jaume Gómez Travé. Aquest tarragoní, membre de l'Associació de Bibliòfils de Tarragona, ha publicat un llibre on recull la història d'aquesta nissaga, enriquida amb valuoses fotografies i documents inèdits. El seu interès per la família de vinaters, explica, ve de la constatació que la seva història ha estat poc explicada. Però també pel fet que el seu pare, que era boter, va treballar a De Muller durant vint anys. «Els dissabtes al matí jo me'ls passava al pati del celler, mirant com el pare feia botes, i en plegar a la una tots dos tornàvem cap a casa», recorda.

L'esperó per reconstruir-ne la història, però, va ser la troballa d'un document, datat el 1628, amb tota la genealogia dels De Muller, començant per Gaspar de Muller. «Em vaig interessar pels familiars que van seguir la línia dels cellers. A partir d'aquí, he resseguit la història de cadascú fins arribar a l'any 1998, quan els De Muller traspassen el negoci a la família Martorell de Reus», detalla.

En el treball de Gómez Travé posa en relleu l'activitat exitosa dels De Muller, que van aconseguir teixir una xarxa d'exportació dels seus vins arreu del món, essent pioners als Estats Units, i fent-se un lloc als mercats asiàtics. També van ser proveïdors de la casa reial espanyola i el papa Pius X els va atorgar el càrrec de proveïdors oficials pontificis pel seu vi de missa.

En paral·lel, els De Muller també van facilitar l'arribada dels monjos cartoixans de la Grande Chartreuse, l'any 1882, cedint-los l'antiga Fabril Tarraconense perquè s'hi establissin.

«Tenien una capacitat econòmica molt alta, i gràcies a això també van impulsar moltes obres socials a la ciutat», declara Gómez. D'aquesta manera, afegeix l'autor del llibre, «van propiciar l'arribada a la ciutat dels Germans de la Salle o de les monges del carrer Reial, van fer el Seminari nou i van ser promotors de Patronat Obrer (actual Teatre Metropol)».

El llibre també recull curiositats, com ara la presència de l'escut familiar en una rosassa del Monestir de Montserrat, o la proposta d'Augusto de Muller per construir una línia de ferrocarril entre Salou i Reus.

El treball de Jaume Gómez Travé té un apartat final dedicat a l'ofici de boter i a la figura del seu pare, Jaume, que va entrar a treballar a Bodegas De Muller com a aprenent i en va sortir, al cap de vint anys, com a oficial.

Els De Muller a Tarragona: vinaters i prohoms es pot trobar a les llibreries de la ciutat.