Tanca a Tarragona l'icònic taller de reparació de sabates Kis Rioné per jubilació

A la vida, un ha d'aprendre a prendre decisions amb el cap i no amb el cor. Xavier Rioné abaixa avui les persianes del seu taller de reparació de sabates, l'emblemàtic Kis Rioné, després de dedicar més de 42 anys al que, per a ell, és la seva «passió». Juntament amb la seva dona Avelina Mata, que ha sigut «companya de treball i de vida», Rioné ha decidit jubilar-se, conscient que els anys passen i que ha arribat el moment de donar un descans al seu cos. Avui serà el darrer dia que Kis Rioné atendrà els seus fidels clients, ja que a partir de les vuit del vespre, el carrer Sevilla perdrà un dels locals més apreciats i ben valorats de Tarragona. La història del Kis Rioné va començar el 1980, quan Xavier Rioné va acceptar la proposta del seu cosí Lluís Teruel, el de la mítica tarragonina Xurreria Teruel, de muntar un taller de calçat en un local situat al carrer Jaume I.

Junts, van haver de fer un gran desemborsament per comprar la seva primera màquina de reparació de la marca francesa Kis, que va donar nom al negoci. «En aquells temps hi va haver un boom en aquest sector i vam creure que era una bona oportunitat», comenta Rioné, qui explica que hi havia uns 16 tallers a la ciutat. «Ara, només en queden tres», lamenta.

Tot i que en els rètols del local es pot llegir «reparació de calçat», Rioné també s'ha encarregat d'arreglar altres peces, ja sigui roba o bosses. Una de les seves especialitats, reparar cremalleres. «No sap dir que no, és per això que la gent l'aprecia tant», assegura Mata sobre el seu marit. I és que on els clients veien un problema, el propietari de Kis Rioné veia una oportunitat per «fer una feina de qualitat». A més, Rioné sempre ha estat molt vinculat a la ciutat, ja que va fundar la secció de futbol sala del Nàstic i ha sigut l'encarregat de fer i reparar el característic calçat que porten els soldats romans que surten a la processó de Setmana Santa.

La tristor dels clients és compartida amb els dos propietaris del local, que esperen que en un futur algú arribi a llogar-lo i torni a obrir les seves portes. Qui sap si ho podrà fer un altre cop com a taller o amb una cara totalment renovada. Ahir, com ha sigut habitual cada tarda al Kis Rioné, era un constant anar i venir de gent. «Fa sis anys que hi vinc, costa trobar botigues com aquesta», expressava Andreu Canuto, un dels milers de clients que s'han convertit en habituals.

Rioné i Mata van comprar el local actual, situat al carrer Sevilla, el 1991. Quan hi entres, és inevitable viatjar al passat, on l'artesania regnava en els negocis de la ciutat. Un espai petit, però acollidor, on es pot veure de primera mà, com Rioné fa els seus treballs, com qui observa un escultor culminant la seva obra. És un clar exemple del comerç de proximitat, del que fa ciutat i que els propietaris del local reivindiquen que és necessari defensar a capa i espasa.

Tot i que el cor demanava a Rioné que continués fent el que més li agrada, el cap s'ha acabat imposant i ha decidit «no forçar» el seu cos. Acompanyat de la seva estimada dona, comencen un nou capítol després del feliç viatge que han viscut a Kis Kioné. «Volem dedicar temps a les nostres dues filles i tres nets, que viuen a Girona», asseguren.