«Volia fer una sèrie exactament igual que les de l'època»

—Què són aquests llibres coneguts com a novel·letes? —Són el que anys enrere es coneixia amb el nom de Novelas de a duro, Novelas de bolsillo o Bolsilibros. Tenen el seu origen als anys 50 i 60, i serien com la clàssica novel·la pulp nord-americana, que allà es publicava per entregues. A Espanya, però, es feien com històries en un sol volum. La idea era oferir una literatura molt senzilla, planera i econòmica, que arribés a la gent. Com que feien servir la polpa, és a dir, allò que sobrava al final de la bovina del paper (d'aquí el nom americà), ho podien vendre molt barat, a un duro. A Espanya, les publicava sobretot Bruguera. L'editorial tenia diversos autors que n'escrivien, com a mínim, una a la setmana. Això sí, tots signaven amb noms americans, perquè semblessin més guai.

—Quines característiques tenien, les històries?

—Podien ser de ciència-ficció, de l'oeste, policíaques… I per a les dones, històries d'amor. Els arguments molt sovint els copiaven de sèries de televisió o de pel·lícules, i passava sovint que, passat un temps, es repetissin. Eren històries que es llegien en un parell d'hores, tirant a llarg, amb personatges disparatats, com caníbals, fantasmes, homes-llop, grups amb poders mentals… També tenien molt d'humor, una mica com si fiquéssim Indiana Jones, John McClain, Magnum PI, James Bond i Philip Marlowe a dins d'una coctelera i la sacsegéssim.

—El format també era característic?

—Sí, la típica novel·la era la de 96 pàgines amb un format de 10x15, i amb la coberta il·lustrada.

—D'on ve el seu interès per aquestes publicacions?

—El meu pare en llegia de l'oeste. De camí a la feina, a casa quan anava al lavabo… Jo el veia i alguna vegada n'havia llegit alguna, però no em van enganxar. Fins que, al 85 o 86, a l'època de les pelis d'Indiana Jones, vaig passar per davant d'un quiosc i em vaig fixar que tenien una novel·leta d'un tal Indian James. Recordo que valia 25 pessetes. Em va encantar i em vaig llegir la sèrie sencera.

—I li van agafar ganes d'escriure'n.

—Sí, vaig contactar amb l'editorial, que era Astri, i em van explicar que en venien moltíssimes. Resulta que les escrivien tres persones, i em vaig quedar amb l'espina que algun dia n'escriuria també.

—Fins que arriba el dia que ho fa. Com va anar, tot plegat?

—Van anar passant els anys, fins que va entrar en joc el comerç digital. El primer que vaig fer va ser buscar una impremta que imprimís la mida que jo volia, i no va ser gens fàcil. Al final en vaig trobar una a Ciempozuelos. També els vaig demanar imprimir amb polpa, i això sí que no va ser possible, però vam aconseguir un paper que, tot i ser molt bo, té aquell aspecte de dolent. Després, també vaig tenir feina per trobar la persona que em pogués fer les portades, com jo volia, i il·lustrades a mà. Les de les cinc primeres novel·letes me les va fer des de Veneçuela una noia que es diu Daniela Morales. Després vaig canviar a Ángel Luis Sánchez, que havia fet il·lustracions per portades de videojocs als anys 80. Amb tot això, al final vaig aconseguir que fossin exactament com les de l'època, tant per fora com per dins: la maqueta, la font, l'espaiat… Tot és igual.

—I també va trobar un protagonista perfecte, en Jim Davis. Com són les seves aventures?

—Molt divertides i amb molt d'humor. A més, m'agrada molt que siguin autoconclusives, una mica com capítols de El Equipo A. Li passen moltes coses, però ell ho viu com si tot allò fos normal, no es considera un superheroi. També m'agrada afegir a la història dades de cultura general, i soc bastant estricte documentant-me: si dic que en tal any allà hi havia tal botiga, és que era així. Després, ho he plantejat de manera com si l'autèntic Jim Davis m'hagués enviat els textos i jo en fos el traductor, una mica com feien els originals, que amagaven la seva identitat.

—On la podem trobar, aquesta col·lecció?

—Aquest cap de setmana estaré a la Starraco Unlimied de Tarragona, a l'estand de ManoDelFriki, presentant les últimes cinc aventures. També es poden trobar a la botiga Graphicpoint, a la Llibreria la Capona i, pròximament, a també a la llibreria TRT, totes a Tarragona.