«L'impacte social i paisatgístic de Hard Rock també s'ha de tenir en compte»

— Primer mig curs al capdavant de la Universitat Rovira i Virgili. Ha estat tal com s'esperava? — Ha estat mig curs molt intens. És el que m'esperava? Sí. L'únic tema no previst ha estat el de l'increment del cost de l'energia. Ha estat el gran hàndicap que no tenim solucionat, tot i que entenc que durant el 2023 se solucionarà. La Generalitat de Catalunya ens farà l'aportació econòmica corresponent. Pel que fa a les línies d'actuació del pressupost de 2023, la capacitat de maniobra que tenim l'hem hagut de concentrar en accions d'estalvi energètic. No hem pogut posar sobre la taula, de la manera que ens hagués agradat, actuacions previstes.

— Han hagut de prioritzar l'estalvi energètic.

— No és l'única prioritat, però sí que és l'element que a nivell pressupostari ho ha emmascarat tot. Hem hagut de fer una reserva de crèdit que ens ha hipotecat les actuacions en l'àmbit de professorat i de qualitat docent que tenim pensat implementar. Quan la Generalitat ens doni part dels recursos econòmics que ara tenim hipotecats pel tema de l'energia, podrem fer les actuacions que nosaltres voldríem fer. Hem passat dels 116 milions de pressupost el 2022 als 135 milions d'enguany. És un increment molt gran. El cost de l'energia ha passat de dos milions i mig a una previsió de més de 7 milions. El marge de maniobra és limitat.

— Quines actuacions s'han hagut de posposar a causa de la crisi energètica?

— Principalment, les relatives al professorat per millorar en qualitat i en condicions. Farem actuacions, però sense la crisi energètica hauríem pogut fer moltes més. Tindrem el pla de xoc amb la Generalitat, que ens permetrà fer més coses de les que avui dia tenim pressupostades per al 2023, però fins que no tinguem aquests recursos addicionals no podrem desenvolupar res.

— Pel que fa al pla de xoc, volia parlar amb la Generalitat per recuperar 24,6 places de professor.

— A la campanya electoral vam centrar-nos en les 24,6 places que s'havien perdut durant els darrers quatre anys. Això la Generalitat s'ho va fer seu i va anar un pas més enllà. No ho va focalitzar en la pèrdua de places, que és el cas particular que tenim nosaltres, sinó en temes de qualitat. Hi ha molt de professorat associat dins del sistema universitari català, motiu pel qual volia convertir el pla de xoc en la transformació de places d'associat en places de docent i investigador a temps complet.

— Quan podria ser una realitat aquesta transformació?

— És un programa lligat als pressupostos de 2023 que, si s'aproven, suposarà la inversió de 30 milions en tres anys, 10 milions per any de dotació addicional per poder transformar places d'associat en places a temps complet. Això no solucionaria el problema de personal docent que hi ha permetria ampliar crèdits, però milloraria la qualitat.

— El conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, va comentar que posposaria el trasllat de la Facultat d'Educació i Psicologia al Campus Catalunya.

— Quan el conseller va venir, aprofitant la visita institucional, vam expressar-li les nostres grans necessitats quant a infraestructures docents. La primera és la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut. I també li vam ensenyar la Facultat d'Educació i Psicologia, on estem treballant en la rehabilitació de l'edifici amb recursos propis. Tanmateix, això no implica que quedi solucionada la segona prioritat a nivell d'infraestructures, que és el trasllat d'aquesta mateixa facultat al Campus Catalunya, un gran projecte que suposa una inversió d'uns 20 milions d'euros. El conseller ha dit en les reunions que hem fet que, més enllà d'augmentar el finançament del pla d'infraestructures, es desenvoluparia un pla plurianual perquè hi hagi més diners. Passaríem de 36 a 51 milions, un increment de 15 per a tot el sistema universitari català.

— Com es traduiria això en la pràctica?

— Els 20 milions que val traslladar la facultat no ens calen tots el primer any, sinó que ho podem fer en dos, tres o quatre anys. El pla permetria fer grans infraestructures per fases, iniciar-les i anar donant-li forma. La idea que té la Generalitat és aquesta. Anem augmentant progressivament els diners que destinem a infraestructures.

— Un assumpte que està sobre la taula a Tarragona és el de Hard Rock. Vostè va ser present a la Cambra de Comerç de Tarragona, on es va fer públic un manifest unitari en defensa del projecte. Quin és el paper de la URV en aquest assumpte?

— La universitat ha de tenir un rol en aquest o en qualsevol altre projecte de rellevància per al Camp de Tarragona. Hem de veure com podem fer que intervingui el coneixement. Com podem intervenir en aquesta mena de projectes perquè millorin els vessants socials i de sostenibilitat de cadascuna de les seves activitats. Jo no soc qui decideix si hi ha o no Hard Rock. La URV, una vegada els agents implicats han definit que el projecte és important i s'ha de desenvolupar, ha de vetllar perquè l'impacte social i paisatgístic estigui basat en elements racionals. Que no només es tingui en compte l'aspecte econòmic.

— D'altra banda, pensa fer residències per a estudiants?

— Les residències per a estudiants són un d'aquells projectes que a tots ens agradaria fer, però que mai estan dins de les prioritats, per desgràcia, perquè mai tenim els recursos per dur-lo a terme. Una altra cosa és que hi hagi una empresa externa que ofereixi aquest servei, com Viding. Però si parlem de recursos propis, hi ha dues zones, una a Tarragona i una a Reus, on hi ha la previsió que hi hagi residència per a estudiants. A Tarragona és a la zona dels Quatre Garrofers i a Reus és a Bellissens mateix. Avui dia, és prioritari traslladar la Facultat d'Educació i Psicologia i la de Medicina i Ciències de la Salut. A Reus els terrenys són propietat de la URV, però a Tarragona són de l'Ajuntament, tot i que el planejament urbanístic ja preveu donar-los aquest ús.