Núria Jové, una veu que crida fort

Amb només sis anys, la Núria Jové Ricomà ja pintava les parets de casa. Els pares, buscant donar una sortida a aquella ànsia creativa, van inscriure la filla al taller d'Àngel Pomerol i Dolors Molas. «Ells van ser els meus pares de la pintura», assegura la Núria. Ara, a punt de fer els 23 anys, aquesta jove tarragonina està estudiant Belles Arts a València i acaba de presentar la seva primera exposició individual, Arbreda, a la seva ciutat, Tarragona.

L'acte d'inauguració es va fer ahir dimecres al vespre al Pati Jaume I de l'Ajuntament, l'espai que acollirà la seva obra durant tres setmanes perquè els ciutadans la puguin conèixer.

La mostra recull el treball de la Núria realitzat, en la seva majoria, durant l'any 2022, durant un viatge a Escòcia. L'artista hi va fer una estada Erasmus el primer semestre de l'any passat, la qual va tenir com a resultat la majoria de pintures ara exposades a Tarragona. «Els estudis que segueixo a València són molt acadèmics, i això està bé, però quan vaig arribar a Escòcia, em vaig trobar tot el contrari: em van oferir un espai on treballar i em van proposar que a finals d'abril els presentés alguna cosa. Això em va donar una llibertat increïble», explica la Núria.

Sense pensar que, un cop acabada l'estada, s'hauria d'emportar tota l'obra de tornada a Espanya, la tarragonina va aprofitar l'oportunitat de disposar d'un taller per fer quadres de grans dimensions. El resultat es pot veure al Pati Jaume I, on només entrar el visitant es trobarà els primers tres quadres abstractes fruit d'aquest alliberament físic i artístic.

«Soc molt explosiva i treballo amb molts colors, tinc una part boja, gens meditada, i m'agrada provar a veure què passa», admet la Núria. En aquestes provatures es va trobar pintant amb molta aigua, i deixant que la mateixa pintura fes el seu camí per la tela. «Quan em vaig separar d'aquells quadres, vaig veure que allò que havia gotejat i xorrejat havia format una mena d'arbres, com si d'alguna manera s'haguessin format boscos a partir de la caiguda, en un renéixer, créixer i morir».

En un altre àmbit de l'exposició la Núria hi mostra una sèrie de pintures figuratives on apareix ella mateixa, nua. «Mai havia estat sola fora de casa, però a Escòcia vaig entendre que mai estaria sola del tot, perquè sempre hi seria jo, com una persona a qui vull conèixer i estar-hi bé», reflexiona l'artista. La resta de l'exposició inclou també algun gravat i altres arbredes que va pintar després de tornar, i que són «més meditatives, fetes amb els pensaments més tranquils».

La Núria admet que li xoca «veure quadres que va pintar a Escòcia exposats a Tarragona», a la vegada que admet que és un contrast que li agrada. També confia que aquesta exposició sigui una mena de «retrobament» amb la seva ciutat, que al capdavall «és on neix tot».

Arbreda es podrà visitar al Pati Jaume I de l'Ajuntament de Tarragona fins al pròxim diumenge 19 de febrer. L'entrada és gratuïta i les obres exposades estan a la venda.