«Quan la teva vida depèn del salari de la política, ho pateix la ciutat»

— Estem a la recta final del mandat. Quins objectius persegueix Junts per Tarragona en aquests pròxims tres mesos? — Nosaltres… Parlo de nosaltres, però potser és massa pretensiós. Parlo de mi mateix. Els objectius, per a mi, no es revisen ni es modifiquen en funció de cap procés electoral, sinó que tinc una feina damunt la taula, relativa a les competències que he assumit: l'empresa de Mercats i la conselleria de Comerç. Els meus propòsits continuen sent els mateixos, treballar en aquests àmbits fins al dia que deixin de ser responsabilitat meva.

— Hi ha consonància per part de Junts, i particularment de vostè, amb la resta de l'equip de govern? Han pogut treballar bé?

— Soc una persona sensiblement solitària, però la veritat és que he trobat bona gent i sinergies adequades.

— Creu que els acords que van signar s'han anat complint tots?

— Aquells acords, d'alguna manera, establien l'obra de govern, i que tot això s'hagués de seguir en el dia a dia i amb l'acompanyament de tothom. Aquests compromisos s'han anat seguint. Pel que fa als grans compromisos, des del meu punt de vista, també havíem de salvar algun espai dels que tenim, com per exemple el Banc d'Espanya o la Tabacalera. Aquests no s'han assolit.

— Durant aquest mandat, Junts va estar primer a l'oposició i després dins del govern. Què ha aportat a la ciutat i a l'Ajuntament l'entrada del grup?

— La política local hauria de basar-se únicament i exclusivament a treballar sense grans tesis ideològiques. Entrem al govern i se'ns assignen unes responsabilitats. I jo defenso davant qui faci falta que les competències, des que Junts porta les tres conselleries, han millorat substancialment. He vist millores tant en Seguretat com en Parcs i Jardins. A més, i ho dic amb tota la modèstia i tot el respecte possibles, crec que l'empresa de Mercats ha sofert canvis que l'han situat com un referent. I des de la conselleria de Comerç, crec que s'han fet moltes coses en poc temps i hem deixat sobre la taula la capacitat de caminar cap a la digitalització i aprofitar les noves tecnologies.

— Considera que s'han fet molts avenços en les conselleries que ha gestionat Junts per Tarragona. Aleshores, no seria una llàstima que cap dels tres consellers continués?

— Per a mi, és molt important que tot el que vaig dir el primer dia que vaig començar, quan falten tres mesos, continua sent vàlid. La política en l'àmbit municipal no ha d'estar compromesa, en cap cas, per un gran partit. I els dirigents locals han d'entrar i sortir, entrar i sortir, entrar i sortir… Cadascú ha de tenir la seva professió, estar uns anys, ajudar i sortir. Això permetria oxigenar la vida política de la ciutat.

— Vostè ja ha estat uns anys. Independentment de si es presenta a les pròximes eleccions o no, té intenció d'aturar la seva carrera política per sempre?

— No, només faltaria. La gent em pregunta si em presento o no al maig. Un dels pocs drets que té un polític és no haver de tenir l'obligació de respondre a això. Em pregunta si en el futur valoraria tornar. Per què hauria de renunciar-hi?

— Defensa la idea que hi hagi grups municipals al marge dels grans blocs. S'ha cansat de la dinàmica actual?

— Crec que els anhels de política nacional o estatal de qualsevol persona condicionen que sigui lliure. La política local es podria fer des de l'àmbit municipal, des de la societat civil, sense necessitat de tenir unes sigles determinades. Hi ha gent que pot treballar sota determinades sigles, i no hi ha problema, però mai aquestes sigles han de comprometre o condicionar les decisions que hagi de prendre. A mi no m'ha trucat ningú de Barcelona ni de cap lloc dient què havia de fer. Es pot treballar de manera honesta des d'un partit? Sí, però has de posar tota la carn a la graella i, si alguna vegada li has de dir a algú que això no toca, ho fas.

— En un hipotètic futur, valora la possibilitat d'encetar un projecte municipalista?

— La gent em comença a conèixer ara i no crec en les èpiques. Crec en gent preparada, i n'hi ha moltíssima, que discrepa obertament dels partits. Insto aquesta gent a entrar en política. La renovació contínua millorarà moltes coses i evitarà que ningú es pugui enrocar en un càrrec. Quan la vida depèn del salari que et dona la política, ho pateix la ciutat. S'ha de ser molt lliure. Mai ningú s'ha d'acabar convertint en esclau d'un salari públic, perquè això compromet les seves decisions.

— Què li sembla l'espai postconvergent que s'està generant a Tarragona?

— Que tornem a etiquetar les coses des de l'àmbit dels partits polítics. Potser soc massa outsider per a tot això. Quines diferències podria tenir en política un partit socialista i un espai postconvergent? Etiquetar i posar noms i cognoms a la teva forma de fer en una ciutat no té cap sentit. Continuo pensant en la gestió, no en les tesis. Un espai postconvergent o un espai convergent? Ningú parla d'un espai postPSUC.

— Des del PDeCAT comenten que s'havien reunit amb vostè.

— Avui dia, li podria dir que m'he reunit gairebé amb tots els partits polítics de la ciutat.

— I amb cap ha arribat a un acord?

—No és un acord el que em preocupa. Hi ha altres qüestions.

— Què li preocupa de Tarragona? Quin pot ser l'escenari després de les eleccions?

— Per què després? I abans? Cada vegada que hi ha una cita electoral hem de parar? La gent és conscient que després no hi ha res de tots els anuncis promesos abans de les eleccions. Projectes per a l'Hospital Joan XXIII n'hem vist potser cinc. I el que no hem vist mai és que s'executin. Què és el que ens hauria de fer pensar que el següent projecte serà el bo? Li diré d'una altra manera: la dotació pressupostària per a la Ciutat Judicial, anunciada dos mesos abans de les eleccions... Què creu que passarà amb això després? Si mira els antecedents, què li porten a pensar? La gent no és idiota i ja no creu en aquestes promeses preelectorals. Igual amb l'exalcalde [Josep Fèlix] Ballesteros. Quan arriben eleccions, tots els problemes que pot tenir una ciutat sembla que quedaran resolts. Jo no m'ho crec.