«L'alberg de la Residencial s'està estigmatitzant sense fonaments»

— Fa gairebé tres mesos que va començar aquesta nova etapa com a delegat del Govern. Com ha anat fins ara? — Ha estat positiu. Sempre necessites un o dos mesos per situar-te, per acabar d'assabentar-te de la problemàtica que hi ha al Camp de Tarragona i saber com s'ha d'actuar. Estar a la delegació del Govern permet arribar tant a ajuntaments com a diferents sectors i poder incidir en la transformació. Intentem estar al costat de la gent i ajudar-la.

— Parlava de la problemàtica a Tarragona. Potser l'educació és un dels àmbits a millorar, ja que diferents inversions dels pressupostos van en aquesta línia.

— La nostra societat es basa en tres eixos: la sanitat, l'educació i el benestar social. L'educació és el que permet formar les persones, els futurs ciutadans. Venim d'uns anys de creixement poblacional bastant important i es va donar una situació, fa temps, de creació de nous centres, molts dels quals van començar amb mòduls prefabricats que encara estem en el procés de substituir-los. Alhora, durant la pandèmia, es va produir un increment de plantilles que, amb els nous pressupostos, volem consolidar. Vivim en una societat complexa i és necessari destinar més recursos per atendre la diversitat.

— Un altre departament que comptarà amb inversions és el de Salut, també força rellevant, tal com acaba d'exposar.

— Durant la pandèmia també es van augmentar els recursos als hospitals. Sempre es parla de les famoses llistes d'espera, de la situació postpandèmia... Incorporarem milers de nous sanitaris, però segurament és insuficient perquè falten professionals. És un mal endèmic. Hauríem de formar més metges perquè entrin al sistema. De fet, s'està treballant per augmentar les places a les facultats de Medicina i canviar les condicions laborals dels metges perquè es quedin aquí.

— Les problemàtiques en l'àmbit sanitari són recurrents entre les protestes pel CAP de la Granja, que s'ampliarà. Trigarà molt a ser una realitat?

— La planificació de construcció no es fa en un any i tothom ha de ser conscient que aquests projectes triguen el seu temps. El CAP de la Granja té una parcel·la annexa que ja està cedida al departament de Salut. Ara s'ha de redactar el projecte executiu, que pot trigar uns vuit mesos i, una vegada fet, s'ha de fer el concurs públic i tot el procés pertinent… A més, aquesta actuació ha d'anar acompanyada de més recursos humans.

— També hi ha pressupost per a l'Hospital Joan XXIII. Tot avança segons estava previst?

— Ja s'ha fet la fonamentació de l'edifici nou que s'ha de construir i ara s'ha de redactar el projecte de la segona fase, que és l'edifici en si. Estem dins dels terminis perquè estigui acabat el 2026, tal com marca el calendari.

— En aquella zona propera al Parc Francolí la Generalitat està fent moltes inversions. A banda del Joan XXIII, fa pocs dies es va inaugurar el Centre Penitenciari Obert i es projecta la Ciutat Judicial. Quin valor li donarà tot això a aquell sector?

— L'àrea que envolta el Joan XXIII s'està potenciant com una zona de serveis. Crec que és interessant tenir-los concentrats. Fins i tot, l'Ajuntament està fent les obres d'un nou pàrquing. Tot això a una zona que permet passejar al costat del riu Francolí.

— Algun resident al barri ha comentat que situar el centre obert pot suposar un perill per als veïns. Què n'opina?

— L'antiga presó a l'avinguda d'Argentina era un centre obert, estava a prop d'habitatges i no hi ha hagut mai cap mena d'incident. Estem parlant de persones que tenen el règim obert: alguns pernocten entre setmana i altres van allà a complir el tràmit de presentar-se. A més, al costat hi ha dos seus de cossos de policia, així que veig difícil que una persona que està en règim de semillibertat, que el que vol és obtenir la llibertat total, es dediqui a fer malifetes a la vora.

— Qualsevol projecte és susceptible de comptar amb detractors, com la Ciutat de Repòs i Vacances. Alguns veïns diuen que tallaran carreteres.

— Vivim en un país democràtic en el qual tothom és lliure d'expressar les seves opinions. La feina de les administracions és decidir què és millor per al conjunt de la ciutadania. Quan prens decisions, has de tenir en compte les diferents sensibilitats i intentar beneficiar la majoria. L'alberg de joventut s'està estigmatitzant amb uns aspectes negatius sense fonaments. Hi ha altres ciutats, com Reus, que també demanen tenir-ne un. És un lloc on hi pot haver intercanvi cultural i que pot ser un pol d'atracció turística. A més, s'ubica en un entorn privilegiat.

— D'altra banda, l'acord dels pressupostos contempla la tramitació del Pla Director Urbanístic de Hard Rock. ERC realment creu en aquest projecte?

— El PDU de Hard Rock segueix el seu tràmit i en cap moment s'ha tirat enrere. Pensem que s'ha de fer ben fet. La situació actual és perquè, fa uns anys, l'anterior PDU es va portar al jutjat i es va anul·lar per qüestions de seguretat industrial, ja que el complex hagués estat al costat del Polígon Sud petroquímic i, per tant, hi havia afectació industrial. Aquest nou PDU ha de garantir que es compleixin els requisits de seguretat industrial i mediambiental, i això comporta feina dels diferents departaments de la Generalitat perquè s'incorporin tots els aspectes específics corresponents. Ha de tenir el mínim impacte ambiental perquè la gent, una vegada es desenvolupi, se senti segura.

— Pel que fa a vetllar pel medi ambient, s'ajudarà la petroquímica en el procés de descarbonització, a banda d'instal·lar més sensors o fer un nou simulacre. Són un conjunt d'actuacions en la línia de la seguretat.

— L'economia del Camp de Tarragona no s'entendria sense el sector químic. És un element diferencial. No obstant això, el fet de conviure amb un polígon d'aquesta mena fa que hàgim de procurar que la gent se senti segura. I per això tota la inversió en el PLASEQTA, per garantir que en qualsevol incident tothom estigui ben informat i sàpiga com actuar. El sector químic està implicat en la seva descarbonització i a anar utilitzant energies renovables. Per això parlem també de l'hidrogen verd. La descarbonització i les energies renovables són un assumpte en el qual creiem i hi apostem.