El Joan XXIII de Tarragona atén pacients amb crisis epilèptiques en una consulta monogràfica

Aquest dimarts, 14 de febrer, és el Dia Mundial de l'Epilèpsia. L'Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona compta amb una consulta monogràfica amb dues especialistes en neurologia i una especialista en neurofisiologia que atenen pacients amb epilèpsia i, a més, treballen de forma coordinada amb l'UCI i Urgències.

Segons l'especialista del Servei de Neurologia del centre tarragoní, Lídia Lara, la principal diferència entre una convulsió i l'epilèpsia és que «la primera és un episodi amb una alteració breu i temporal de l'activitat elèctrica cerebral, mentre que l'epilèpsia és una malaltia que es caracteritza per presentar una predisposició duradora per presentar crisis comicials recurrents (convulsions) i que freqüentment s'associa a conseqüències cognitives, psicològiques, neurobiològiques i socials».

Aproximadament entre el 5 % i el 10 % de la població experimentarà una crisi al llarg de la seva vida, i fins a un 20 % tindrà crisis repetides. La incidència és més alta en gent gran i en infants.

En cas de trobar-se amb una persona pateix un atac epilèptic, laneuròloga Ángela Monterde recomana «intentar que la persona no es lesioni amb objectes perillosos del voltant i cal col·locar-li alguna cosa tova al cap». «Si és possible —afirma la doctora— s'ha d'afluixar la roba del voltant del coll, (corbates, camisa, etc.), retirar les ulleres i col·locar el pacient de costat (posició lateral de seguretat), amb el cap més baix que la resta del cos per facilitar-li la respiració i per evitar que es produeixi l'aspiració respiratòria d'un possible vòmit».

En cap cas s'ha de tractar d'immobilitzar la persona per la força durant la crisi, no se li ha d'obrir la boca ni introduir-hi cap objecte. Tampoc és necessària la respiració boca a boca. No s'han d'administrar medicaments per boca durant la crisi, llevat que aquesta es perllongui o per indicació d'un professional mèdic, en situacions concretes. Finalment, no s'ha d'oferir aigua ni aliments fins que sigui segur que el pacient es troba completament despert i alerta.