«Estem licitant el nou contracte de la neteja de Tarragona durant la tempesta perfecta»

La cap de gestió de Serveis Públics de l'Ajuntament, Lídia Bartra, ha rebut recentment el premi Ruiz de Castañeda al millor article sobre contractació pública. El seu treball analitza els recursos especials en la contractació dels serveis de recollida de residus urbans i neteja viària. La seva elaboració li va permetre preparar-se per al disseny del nou contracte de la neteja de Tarragona. — Quants anys fa que treballa a l'Ajuntament?

— Des del 2009.

— I des del 2009 ha estat exercint el mateix càrrec?

— Vaig entrar com a tècnica de medi ambient, però he anat evolucionant. El 2012 és quan entro a Neteja Pública, on estic com a tècnica fins al 2019, acompanyada de la meva cap de Serveis Públics d'aquell moment i un cap de gestió de residus. Tots dos es van jubilar i vaig quedar com a relleu natural. El 2019 estava sola, fins que va entrar un tècnic amb contracte programa. Després, ja amb el nou govern, van entrar tres tècnics més. Ara hi ha tres A1, dos inspectors i jo.

— S'ha notat força l'increment de recursos humans?

— Molt. Hem incrementat el control. Hem passat de no poder fer res en absolut a poder fer moltes coses. El que ens ocupa més temps és el contracte de la brossa. No pots tenir 20 milions d'euros al lliure albir d'una empresa. L'empresa ho fa bé, però si no vigiles, per a qui ho fa bé? Per a tu o per a ella?

— Què li sembla l'enrenou mediàtic que hi ha al voltant del nou contracte?

— El missatge que s'està venent és que l'Ajuntament necessita una enginyeria per fer un contracte perquè no el sap fer. El contracte ha quedat desert no perquè estigui mal fet, sinó perquè hi ha hagut una situació d'inflació. L'interès que nosaltres havíem calculat al gener ha variat més de tres punts respecte al que hi havia el desembre. Uns tancaments de contenidors que nosaltres havíem previst a un preu han augmentat en un 35%. I així diverses coses que han desajustat el cost de les inversions. Hem fet un plec de condicions ben fet i el mantenim. I no només ho diem des de neteja, sinó també contractació pública, intervenció, economistes…

— Totes les àrees coincideixen que s'ha fet bé la feina?

— Sí, totes. Hem rebut felicitacions de l'Ajuntament de Barcelona. El nostre plec també l'ha vist l'Àrea Metropolitana de Barcelona i gent del Vallès Occidental i estem intercanviant informació.

— Un dels aspectes innovadors és el control, tant intern com extern.

— Té aspectes innovadors, i un és el sistema de control amb plataforma informàtica. Ara, tenim una pantalla vinculada al GPS on veiem el recorregut que fa un vehicle. Però aquest recorregut és el que havia de fer? Porta els operaris que ha de portar? Això no ho sé. La plataforma permet comparar el servei planificat amb l'executat. Si has guanyat el concurs perquè vas dir que netejaries més quilòmetres, però després veig cada dia que estàs fent la meitat del recorregut, cobres la meitat. Cobres pel que neteges, i això no és nou, el que és nou és fer-ho amb el suport d'una plataforma que també permet saber el personal emprat. Un servei d'esbandiment dual requereix una persona que condueix i dos operaris. Si aquest servei el fas amb un operari, no t'he de pagar els dos, sinó un.

— Com valora la postura de l'adjudicatària actual? I el camí que està seguint el contracte?

— L'empresa no vol perdre el contracte, i és lícit. Si tens un contracte amb el qual et guanyes bé la vida, el vols mantenir. En aquests casos, s'allarguen molt els procediments de contractació perquè les empreses del sector presenten recursos especials i els tribunals no tenen prou gent per traure'ls de forma àgil… Reus va trigar vora tres anys, des que va començar a treballar fins que va entrar en vigor el nou contracte. Si hi ha més control, han de vigilar més l'oferta que fan. Els beneficis estan més pautats.

— S'havia especulat que el control era un dels motius de rebuig. Creu que és així?

— No ho sé dir. És possible, però també hi ha altres coses, com l'increment de preus.

— La situació que es va produir a Reus, creu que es podria produir a Tarragona?

— Sí. Desert no quedarà. Si mires l'acta de la mesa de quan es va declarar desert el primer concurs, hi va haver algun funcionari que apuntava a possibles pràctiques col·lusòries, que és quan les empreses acorden repartir-se el mercat. Jo no aniré a Alacant i tu no vindràs a Tarragona, per exemple. Nosaltres hem fet el possible per adaptar tots els costos a la realitat actual, per tant, no pot quedar desert. Els números són correctes.

— Tarragona entraria dins d'aquest joc de repartir-se el mercat?

— No ho crec, perquè aquí el principal motiu ha estat la inflació. Ara bé, si torna a quedar desert, amb tots els ajustos econòmics, ho creuré. Amb l'anterior plec, estava agafat amb pinces que no es presentessin, però aquesta vegada han de fer-ho. Si queda desert, sospitarem i farem el que calgui.

— Quina influència ha tingut la política en aquest tema?

— És la tempesta perfecta. Estem licitant en la tempesta perfecta.

— Per les eleccions?

— Clar. Tenim un contracte del 2002, prorrogat dotze anys el 2010, i estem molt lligats de mans i peus. Tenim una maquinària vella i no podem fer innovacions, així que necessitem licitar com més aviat millor. L'estiu passat hi va haver quatre o cinc vehicles que no tenien aire condicionat en plena onada de calor. No podem tenir els treballadors així. Estem en un moment que no és ideal licitar, però ho hem de fer. I com estem enmig de la tempesta perfecta, això s'utilitzarà. Serà una guerra, però els números són bons.

— Quan podria adjudicar-se?

— Calculo que podrem treure el concurs públic cap a l'abril. Penso que licitarem i ens presentaran un recurs especial als plecs al·legant qualsevol assumpte no fonamentat, perquè ho hem analitzat molt bé. Hi haurà alguna empresa que ho farà, i això allarga el procés, però no se suspendrà perquè està ben fet. Arribaran les ofertes al juny i podem tenir una adjudicació al setembre. Tanmateix, a l'adjudicació sempre reps un recurs perquè les empreses que no guanyen acostumen a analitzar-ho tot. Són contractes tan complexos que és molt fàcil trobar una petita errada. Això paralitza el procés i podem estar nou mesos més parats esperant. Amb sort, el gener del 2024 podríem aplicar el nou contracte.

— Algú de l'equip de disseny del nou contracte ha rebut pressió per part de les empreses o dels col·lectius sindicals?

— Pressió no, però trucades, sí.