Els polítics tarragonins acusen els atacs ferotges dels perfils anònims en xarxes socials

«No estic d'acord que hàgim de suportar insults de perfils anònims. Accepto la crítica constructiva o destructiva, però no atacs de gent que no dona la cara», reflexiona el candidat a l'alcaldia del PSC a Tarragona, Rubén Viñuales, sobre la relació dels polítics amb les xarxes socials.

Les plataformes digitals s'han convertit en una bona eina de comunicació per transmetre missatges a la ciutadania, interactuar amb els veïns, debatre i escoltar propostes. Tanmateix, la majoria de representants públics tarragonins han patit episodis d'atacs desmesurats. Les xarxes socials també tenen els seus inconvenients. El candidat a l'alcaldia de Junts per Catalunya, Jordi Sendra, també afirma haver patit «atacs molt greus» contra la seva persona i, fins i tot, contra la seva família. «Ho gestiones com pots, mires de fer el cor fort. Considero que hi hauria d'haver cortesia, educació i respecte», apunta Sendra.

El mateix Sendra, Viñuales i l'alcalde, Pau Ricomà, tenen perfils falsos a Twitter a través dels quals persones anònimes fan paròdia. El compte dedicat al candidat socialista és el més actiu. «Reconec que hi ha piulades que fan gràcia, però juga amb l'ambigüitat i hi ha gent que es pot pensar que soc jo de veritat», explica Viñuales. Paral·lelament, indica que s'han de «relativitzar» aquests comentaris i aprendre a conviure en aquest context.

Més enllà dels perfils anònims, la portaveu de la CUP, Eva Miguel, considera que les xarxes són un escenari on es produeix un «biaix racista i masclista». «Els atacs personals no són els mateixos entre homes i dones», exposa Miguel. I afegeix: «Es veu de seguida la diferència entre qui vol entrar a una confrontació de desgast i qui vol debatre, la qual cosa és interessant perquè democratitza l'espai».

Al seu torn, el conseller no adscrit Hermán Pinedo considera que «la immediatesa ha contribuït a generar un escenari permanent de demanda social. Això genera més tensió entre representants i representats i, per tant, es produeixen més episodis desagradables». En aquesta línia, pensa que els polítics, «sempre que es respectin els límits legals», han d'atendre les crítiques per millorar la seva feina.

Un resum similar fa el conseller d'ERC Xavier Puig, qui considera que les plataformes digitals són «una eina de fiscalització i control democràtic». «Serveixen per tenir contacte directe, de tu a tu, amb la ciutadania. Des del govern gaudim molt de la nostra feina i li dediquem molt temps, circumstància que sovint ens genera dificultats de conciliació familiar, però ho assumim», afegeix.

Paral·lelament, per al conseller de Comerç i portaveu de Junts per Tarragona, Dídac Nadal, resulta «sorprenent» que alguns partits converteixin Twitter en la seva principal eina de difusió. «No soc un gran amant de les xarxes socials. Soc usuari d'alguna, però em nego a formar part de Twitter, on obertament es pot acomiadar a la meitat de la plantilla, i en directe», lamenta.

Xavier Tomàs, consultor polític, aconsella denunciar a la mateixa plataforma els casos on s'atempti contra un mateix o directament a la policia en casos d'assetjament continuat. «També és convenient verificar el compte per seguretat i poder actuar amb més rapidesa», argumenta. Tomàs explica que, avui dia, i sobretot a partir de la pandèmia, els canals de comunicació digitals tenen més audiència i un major impacte en la població que els mitjans físics, motiu pel qual els partits polítics hi aposten per difondre el seu discurs.

Fer campanyes publicitàries sectoritzades, interactuar amb el votant i emetre programació directa són tres estratègies bàsiques per transmetre propostes polítiques a la ciutadania, segons detalla Tomàs.

Twitter, Instagram, Facebook... Actualment, hi ha diferents plataformes que serveixen com a punt de trobada entre polític i ciutadà. Una de les més noves és BeReal, una aplicació a la qual s'ha sumat la CUP des de fa uns dies. Cadascuna, amb un format diferent, ajuda a arribar a un sector o col·lectiu concret.

En qualsevol cas, la majoria de representants públics tarragonins valoren els aspectes positius de les xarxes socials. «Avui és fonamental saber utilitzar-les. És una eina de difusió que ens ajuda a arribar a part dels veïns», assenyala la portaveu de Ciutadans, Lorena de la Fuente.

Altrament, el candidat a l'alcaldia d'En Comú Podem, Jordi Collado, insisteix en la importància de «no perdre contacte amb la realitat». «Hem de continuar sortint al carrer per conèixer les demandes de la població. Em preocupa que es pensi que a les xarxes hi ha tothom», conclou Collado.