50 anys de 'La Pubilla' de la Verdaguer

El 8 de març de 1973 aixecava la persiana per primera vegada la parada de Flors Romeu de la plaça Verdaguer, a Tarragona. Al capdavant del negoci hi havia una joveneta de només 23 anys, la Tecla Amigó Iglesias, que amb els anys acabaria seria coneguda a la ciutat com Tecla Romeu.

«Vaig venir molt jove, a treballar aquí. Llavors, la plaça Verdaguer era molt diferent, hi passaven cotxes… A prop hi havia la residència sacerdotal, i tots els mossens que passaven per allà em deien la pubilla. Era l'època de l'arquebisbe Pont i Gol, que era un sant d'home. Cada dia sortia una estona a fer un tomb per la plaça i sempre feia cap al quiosc: Bon dia, pubilla, com estàs? Bé, i vostè? Adiós, adiós».

La família Romeu ven flors des del 1905, quan els avis de la Tecla van arrencar el negoci. La parada de la Verdaguer va ser la primera. Després vindrien la botiga de Rambla Vella, ja tancada, i el quiosc de la Rambla Nova, on hi treballa la Sefa, neboda de la Tecla. L'últim capítol de la nissaga de floristes Romeu s'ha escrit recentment, amb l'apertura d'una botiga a la Vall de l'Arrabassada, impulsada per la Mireia, filla de la Sefa.

«A mi m'ha passat com als capellans, que veuen passar dos o tres Papes. Doncs jo he vist passar uns quants alcaldes», explica la Tecla amb el seu humor característic. El primer, l'alcalde Recasens, que va inaugurar la remodelació de la Verdaguer quan la zona va passar a ser de vianants. Després, l'alcalde Nadal, per qui la Tecla té un record especial: «Va ser gràcies a ell que el quiosc està on és ara. Abans, jo estava en una altra punta de la plaça. Quan es va remodelar l'espai, l'arquitecte de l'Ajuntament me'l feia posar en un altre lloc, perquè deia que, si no, trencava la simetria. Així que me'n vaig anar a veure l'alcalde Nadal, i quan li vaig explicar el problema, em va dir: «No pateixis Tecla, demà a primera hora jo aniré a la Verdaguer amb un esprai i faré una creu i diré El quiosc de la Tecla ha d'anar aquí». Aquell Aquí, és el lloc on ara hi ha la caseta de flors, en un extrem de la plaça, a tocar del carrer Sant Agustí. Allà és habitual trobar-hi la Tecla, que encara hi va a les tardes, però sobretot l'Antonio Moreno, que treballa a la floristeria des del 2003 i és tan conegut com la mateixa família Romeu.

«Aquest és un negoci molt sacrificat perquè, com qui diu, treballem 365 dies a l'any. I també totes les festes: Nadal, Tots Sants, Sant Jordi… Sempre has de tenir obert», explica la florista. «Però, com que ho hem mamat des de petits, ho fem com si res», afegeix. «Però estic molt agraïda, perquè gràcies a Déu hem treballat sempre molt i ens hem guanyat la vida. I mira on hem arribat. I espera't, que encara no s'ha acabat, perquè tenim la Sefa, la Mireia…».

Aquest agraïment es va fer públic el passat dissabte al vespre, quan la família Romeu, amb la Tecla al capdavant, va fer una petita celebració a peu de quiosc per brindar per aquests 50 anys de flors i amics a la Verdaguer. Entre els presents hi van ser també els alcaldes Josep Fèlix Ballesteros i Pau Ricomà.