Tarragona suma 59 famílies a l'espera d'un pis de lloguer social

Desenes de famílies tenen el seu futur i la seva vida a l'aire. La Mesa d'emergència social de Catalunya va acumular el 2022 un total de 95 expedients relatius a Tarragona. És a dir, gairebé un centenar de nuclis familiars amb possibilitats de rebre un habitatge a causa de la seva situació de vulnerabilitat. Segons les dades de l'Institut Municipal de Serveis Socials, 41 encara estan pendents de valoració i 18 tenen informes favorables, però resten a l'espera de rebre l'adjudicació d'un pis.

«Hi ha uns terminis de resolució de dos anys que no ajuden», exposa la regidora i presidenta de l'IMSST, Inés Solé, qui critica la «manca d'acció» de la Generalitat. Dels 95 casos acumulats el 2022, molts arrossegats durant els darrers anys, 10 van ser desfavorables, 6 es van arxivar i 13 es van traspassar a Ofideute, el servei gratuït d'informació i assessorament adreçat a unitats de convivència amb dificultats per mantenir la propietat.

D'altra banda, la Mesa va emetre 24 informes favorables, però només sis nuclis familiars, una quarta part, han pogut accedir a un habitatge. «És gravíssim. Aquests 18 pendents d'assignació segurament, si creuéssim les dades, són famílies pendents de desnonaments que hem anat aturant gràcies a la resolució favorable, malgrat la moratòria que s'hauria de complir», explica Solé.

Pel que fa a la moratòria que fa referència la regidora a l'Ajuntament de Tarragona, el Govern de l'Estat, arran de la pandèmia, va decretar l'ajornament dels desnonaments. Tanmateix, aquesta mesura, després de prorrogar-se tres vegades, finalitza el 30 de juny. «Malgrat que el decret estableix que no es poden fer desnonaments, els jutges fan la seva interpretació i consideren que n'hi ha alguns que no s'han d'aturar. Fins i tot tenint una resolució de mesa favorable i estar a l'espera d'un pis», comenta Solé.

Precisament, fa dues setmanes, una trentena de persones es va concentrar davant les portes de la casa d'una família amb tres fills de Torreforta per impedir el seu desnonament. El pare té des de fa anys un grau de discapacitat que li impedeix treballar. Finalment, el jutjat d'instrucció de primera instància número 4 de Tarragona li va donar una pròrroga d'un mes. «Vam estar dues hores negociant des de Serveis Socials. El jutge considera que la moratòria no reuneix els requisits, quan és un cas que ve del 2020 i es va agreujar amb la pandèmia», relata Solé. Sigui com sigui, la família espera des de fa tres anys que l'Agència Catalana d'Habitatge li faciliti un pis.

«És impossible que un ajuntament pugui absorbir-ho tot. Si la Generalitat té una partida de 600 milions d'euros per comprar pisos, però no exerceix el dret de tanteig i retracte, estem igual de perduts. Té un privilegi com a administració. Es pot permetre el luxe de no exercir-lo? No, no pot. Per a nosaltres és una política prioritària, però arribem fins on arribem i, al cap i la fi, la competència és de la Generalitat», lamenta Solé. Al mateix temps, critica la reducció dels diners destinats a habitatge amb els nous pressupostos aprovats al Parlament.

El Servei Municipal de l'Habitatge i Actuacions Urbanes SA (SMHAUSA) acumula 2,5 milions d'euros destinats a comprar pisos en els darrers anys i posar-los a disposició de les famílies amb informes favorables de la Mesa. «El dret de tanteig que la Generalitat no exerceix, arriba a l'Ajuntament i, en funció de la capacitat econòmica, SMHAUSA adquireix habitatges i els transfereix a l'IMSST, des d'on els anem assignant a les famílies», detalla la regidora de Serveis Socials. «Quan ens arriben, els donem automàticament», afegeix sobre la urgència que hi ha en aquesta matèria.

D'altra banda, dels 95 expedients esmentats, 41 encara estan pendents de valoració (un 43%). Segons apunta Solé, el consistori es planteja crear una mesa d'emergència i Ofideute locals. S'està estudiant si ajudarien a reduir el «tap» actual i agilitzar la situació. Alhora, la consellera insisteix en la necessitat d'actuar ràpidament: «La Generalitat ha de començar a exercir el dret de tanteig i complir les seves obligacions. Això és una onada que ara mateix va per sobre, però si no es fa un replantejament i una inversió real, encara serà pitjor. Malauradament, no serà notícia perquè plou sobre mullat. Per això ho hem de denunciar amb més veu, de manera més reiterada, perquè és una situació que ens desbordarà».

Pel que fa a l'obtenció de pisos des de l'Ajuntament, l'alcalde, Pau Ricomà, i la consellera d'Habitatge, Eva Miguel, es van reunir fa uns dies amb la Sareb (Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària) per establir acords de col·laboració i, d'aquesta manera, ampliar el parc públic d'habitatge i donar resposta a les situacions de vulnerabilitat.