«A Tarragona hi ha més formes de créixer que a cop de formigó i rebentant sòl natural»

Gemma Vendrell és arquitecta i té un postgrau en estudis urbans, tot i que, actualment, exerceix com a docent. La seva vinculació a la CUP va començar fa uns nou anys, però és arran dels successos de l'1 d'octubre del 2017, dia del referèndum, quan decideix participar activament i entrar a l'assemblea local. Ara, serà la número 2 de la formació a les eleccions municipals, amb la finalitat de sumar els seus coneixements professionals en l'elaboració del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM).

— A trets generals, quina valoració fa de l'avanç del POUM proposat?

— Em sembla l'inici d'un gir necessari en polítiques d'urbanisme i creixement de la ciutat. És veritat que veiem algunes mancances, però hi ha un canvi de mentalitat respecte al del 2013, que no responia a les necessitats actuals de la ciutat ni de la societat. Això no obstant, partits d'ordre històric de la nostra ciutat, com ERC i Junts per Tarragona, que són al govern, encara aposten per un model caduc, que consisteix a garantir un creixement il·limitat. Entenem que això ja no toca. És una contradicció que posem sobre la taula i apostem per créixer, però en qualitat de vida. Hi ha més formes de créixer que a cop de formigó i rebentant sòl agrícola i sòl natural.

— Un dels aspectes que més ha defensat el govern és tenir cura de l'Anella Verda enterrant els projectes urbanístics a Terres Cavades i la Budellera, per exemple.

— Als socialistes els hi ha fet una mica de mal, però ja era hora que algú ho posés sobre la taula.

— A banda dels plans urbanístics que ja estan en marxa, es proposen zones de creixement a Ponent. La ciutat ha de créixer per aquí?

— Està clar que el que està en marxa ara ja no es pot aturar, encara que ens sembli millor o pitjor que s'estigui acabant d'omplir la part de la capçalera de l'Arrabassada i entorn. Les propostes de creixement que es plantegen creiem que són desmesurades amb relació a la necessitat que tenim com a ciutat, sobretot perquè tenim un municipi que és com un xiclet, molt extens, i anar de punta a punta és complicat. L'aposta per omplir la ciutat amb teixit urbà per sentir que ets dins de Tarragona potser no és la més adequada. Parlo de totes les propostes de creixement que hi ha. Per exemple, el barri del Pla Parcial 46, a Ponent, no hauria de construir-se perquè no et farà sentir més o menys ciutat. El que et farà sentir més ciutat és que hi hagi una major qualitat de vida en l'espai públic, que tu puguis desplaçar-te sense que hi hagi un límit i tinguis una bona connexió de mobilitat.

— Prop del PP-46 es planteja un ecobarri tecnològic al polígon Francolí.

— Clar, és que el concepte ecobarri… El prefix eco no farà que el barri sigui millor. Hem de veure de quina manera es planteja. De vegades la política es fa a través de paraules maques i tapant amb maquillatge el que serà en realitat. Aquí el que s'està plantejant és que sigui un espai que combini usos terciaris amb usos d'habitatge, que està molt bé, però depèn de com es plantegi pot acabar sent un barri dormitori.

— Abans parlava de mancances del POUM. Quines són?

— De moment, només és un avanç, però encara hi ha una lògica que no aconseguim trencar. Pensem Tarragona des d'una visió de centralisme. Tothom ha de passar per la plaça Imperial Tàrraco. Per a nosaltres és una mancança perquè cada barri té la seva centralitat i s'ha de potenciar. Aquesta lògica de separar barris i centre es veu més accentuada quan veus les infraestructures del tren proposades. Si mires l'avanç, veus que s'han plantejat diferents baixadors de tren addicionals, més enllà de l'estació de Renfe que tenim ara o la hipotètica a Horta Gran. Aquests baixadors són tots a Llevant. No s'ha plantejat cap a Ponent.

— No tots els barris tenen el mateix protagonisme?

— No. I la densitat de població de Llevant és molt inferior comparada amb les de Ponent i el centre. Xoca trobar que es fomenta aquesta connectivitat amb Llevant, que és cert que està aïllat, però Sant Salvador també.

— Què em diu del pla urbanístic de Pou Boronat?

— Aquesta àrea ara no respon a les nostres necessitats. Tenim una Tarragona amb pisos buits que estem acabant de desentrellar des de la regidoria d'Habitatge. A més, si fem un nou barri, en el qual el 5% és habitatge de lloguer social, el que estem fent és sectoritzar més la ciutat. Certes persones amb un perfil econòmic que no podem assumir segons quin tipus de lloguer acabarem aquí. L'habitatge ha d'estar més repartit per tot arreu. L'àrea estava bé en el seu moment, però ara no és el que toca.

— Aviat s'acabarà el mandat. Ja s'ha fet l'avanç del POUM i el procés participatiu… Creu que un canvi de govern podria afectar força el contingut final?

— Primer s'hauria de veure quin és el possible canvi de govern i com es fa el repartiment de carteres, però està clar que poden haver-hi intents de modificacions substancials. En qualsevol cas, crec que no seria possible plantejar un canvi molt radical, a banda que allargaria molt els tempos i les normes subsidiàries acaben el 2024, així que no hi ha tant de marge de maniobra.

— Hi ha partits de l'oposició que van apuntar que l'avanç era molt partidista perquè ja estava força definit abans de començar el procés participatiu. Comparteix aquesta opinió?

— Podria haver començat el procés participatiu abans de l'avanç per després tenir-lo més polit, però els tempos ens van enxampar a tots. El moment que tomben l'anterior POUM és el 2020. Entenc que hi ha una urgència per començar-lo a redactar i, en aquest sentit, potser no ha estat el procés participatiu més profund de la història, però almenys hi ha hagut voluntat i, més enllà de les xerrades locals a cadascun dels barris, molt interessants pel retorn dels veïns, s'han fet trobades amb agents clau. Ja és una petita victòria. Ara s'haurà de veure què és el que s'inclou. És un bon canvi i crec que els socialistes mai ho haguessin fet així.