Tarragona registra entre una i tres ordres de desnonaments al dia

Tarragona registra una mitjana d'entre una i tres ordres de desnonaments cada dia. Tot i això, l'Institut Municipal de Serveis Socials aconsegueix ajornar el 80% dels casos, que força vegades afecten famílies amb informes favorables de la Mesa d'emergència de Catalunya. És a dir, pendents de rebre un pis de lloguer social.

Així ho van explicar ahir la consellera d'habitatge, Eva Miguel, i la de Serveis Socials, Inés Solé, les quals van fer balanç de la feina feta en els darrers anys per pal·liar l'emergència de l'habitatge i van instar la Generalitat a exercir el dret de tanteig i retracte per poder ampliar el parc públic i, així, ajudar les famílies en risc d'exclusió social.

L'Estat, arran de la pandèmia, va decretar una moratòria per aturar temporalment els desnonaments previstos que acaba aquest 30 de juny. Malgrat això, molts jutges consideren que s'han de tirar endavant. «Des de l'Institut Municipal de Serveis Socials, articulem el nostre sistema per a cada cas. La prioritat és aturar el desnonament i que la gent pugui quedar-se a casa seva, i, si no és possible, intentem veure si podem oferir un altre habitatge. I si no, busquem un hotel o apartament temporal. Explorem totes les vies», va relatar Solé.

Miguel va apuntar que durant l'actual mandat s'han desplegat polítiques d'habitatge per poder assumir el volum de nuclis de convivència vulnerables. Per aquest motiu s'han comprat 36 habitatges en els darrers quatre anys a través del dret de tanteig i retracte i gràcies a les partides pressupostàries, que sumen més de dos milions d'euros.

A aquesta xifra, que marca un rècord històric, s'hi afegeix mig milió més que servirà per comprar deu pisos el 2023. Dels 36 pisos esmentats, cinc comptaven anys enrere amb partida pressupostària, però s'ha executat aquest mandat, tal com va manifestar Miguel.

Del total, 27 ja s'han rehabilitat i llogat a famílies usuàries de l'IMSST, un ens públic que també disposa de 12 pisos més destinats a allotjaments temporals d'urgència. Dos d'aquests pisos s'han destinat a habitatges de transició per a persones sense sostre, un per a homes i un altre per a dones. «L'objectiu és ajudar a aconseguir l'autonomia i la independència plena», va comentar Solé.

Més enllà d'aquests habitatges, es van destinar, durant l'any passat, 15.745 euros en ajuts puntuals per fer front a l'allotjament de persones a través de pensions, hostals o apartaments. En aquest sentit, es va poder oferir un sostre a una mitjana mensual d'una cinquantena de persones.

Les conselleres també van valorar altres mesures desenvolupades durant el mandat, com la borsa de mediació, que ja compta amb 94 pisos. «L'objectiu és incrementar l'oferta de lloguer a preus per sota de mercat i incidir en el mercat privat per tal de rebaixar els actuals preus desorbitats», va indicar Miguel, qui també va manifestar que l'administració local treballa en la segona convocatòria de rehabilitació d'habitatges.

Paral·lelament, l'Ajuntament es presentarà a una convocatòria de fons europeus Next Generation per construir pisos de lloguer social al Pla Parcial 10 i manté converses amb Incasòl i la Sareb per ampliar el parc públic d'habitatge. A més, Solé va lamentar la paràlisi en la gestió d'expedients de la Mesa d'emergència: «És un coll d'ampolla. Hi ha resolucions favorables pendents de pisos». «Necessitem que les altres administracions també responguin», va concloure.

D'altra banda, Miguel va valorar la feina d'inspecció de pisos buits arreu de la ciutat. De moment, segons va detallar la consellera, hi ha 487 expedients oberts d'habitatges buits que estan a l'espera de la resolució d'al·legacions. «És important incidir en els preus per evitar que continuïn havent-hi pisos buits mentre hi ha gent sense casa», va subratllar Miguel.