«Volem que el Port de Tarragona sigui un cohesionador territorial»

El president del Port de Tarragona, Saül Garreta, va analitzar ahir, en una conferència a la Cambra de Comerç de Reus, els reptes de futur que ha d'afrontar la infraestructura marítima. «Volem que sigui un port eficient, sostenible, innovador», va enumerar.

La mirada, però, no estava posada exclusivament en els molls de la capital de la província. També ha de ser un «cohesionador social i territorial» i ha d'exercir el seu lideratge en la porció que li pertoca com a «entitat metropolitana», va reblar Garreta. «El Port de Tarragona hauria de ser el Port del Camp de Tarragona», va assenyalar.

El president de l'Autoritat Portuària va afirmar que la «segona àrea metropolitana més gran de Catalunya» té unes «potencialitats i capacitats de creixement molt elevades». Per assolir la maduresa, serà necessària la «cooperació institucional» i ho va exemplificar posant de manifest que va defensar a Madrid la petició que les mercaderies transcorrin per l'interior, malgrat no ser un dels principals problemes de l'organització.

«Hem d'actuar com a lobby del territori», va expressar. En aquesta línia, va recollir l'encàrrec del president de la Cambra, Jordi Just, d'exigir al Govern estatal que efectuï l'estudi sobre la possibilitat de desdoblar la carretera N-420 entre Reus i Alcanyís. Durant la compareixença, Garreta va incidir en el fet que el Port, i les empreses en general, guaita en l'horitzó una tempesta que amenaça de sacsejar els bucs amb violència: l'emergència climàtica.

«Les empreses, o saben llegir aquest futur que ens ve o acabaran patint les conseqüències del model antic, sigui amb els costos energètics o amb impostos per l'emissió de CO2», va asseverar, abans d'afegir que «només aquelles organitzacions que apostin avui per la descarbonització seran competitives en el dia de demà». En aquest context, va assegurar que vol que el Port sigui un «exemple».

Adoptant la descarbonització com «un compromís i una obligació», la infraestructura ha creat un grup de transició energètica, amb la voluntat que s'acabi convertint en un departament propi, i ja està instal·lant plaques fotovoltaiques als edificis que ostenta. «Hi havia un horitzó de ser autosostenibles. Ara, l'horitzó és crear més energia de la que gastem», subratllà Garreta.

Tampoc va passar per alt parlar del conflicte de l'estiba que, juntament amb l'increment de les exportacions, va provocar que a finals del 2022 s'acumulessin fins a 26 vaixells esperant per descarregar o carregar mercaderies al Port. Va reconèixer que és ineludible que en el futur tornin a sorgir «pics» problemàtics, però vol aprofitar les oportunitats de l'experiència viscuda.

Per això, va llençar la idea de crear un cicle formatiu propi d'estudis portuaris, amb l'objectiu de tenir «uns oficis modernitzats i preparats per a quan vinguin aquests pics». «Si han de venir, ens hem de preparar el millor possible», afegí. Pel que fa als creuers, va comentar que s'ha format una opinió «favorable» sempre que s'aposti «per la descarbonització, la desestacionalització del turisme i el turisme de qualitat».

Addicionalment, Garreta va aprofitar per repassar els projectes que té entre mans l'Autoritat Portuària, entre els quals destaca l'edificació de la terminal Guadalajara-Marchamalo, l'aposta per establir la Zona d'Activitats Logístiques (ZAL), la constitució d'una rèplica virtual del Port o la construcció del contradic de Ponent i un moll adossat.