Els lletrats de Tarragona demanen un segon jutjat mercantil per l'alta entrada de casos

Els lletrats demanen la creació d'un segon jutjat mercantil, donada la situació de «col·lapse» a la que han de fer front. Aquesta, a més, s'ha agreujat arran de la reforma de la Llei de Segona Oportunitat que va entrar en vigor el setembre del 2022, ja que els jutjats mercantils han absorbit tots els casos d'aquesta índole. Abans, eren els jutjats de primera instància els que havien d'assumir aquest tipus d'assumptes. Aquest canvi ha provocat un notable increment en l'entrada de procediments a l'únic jutjat mercantil que hi ha a la província de Tarragona, que no és suficient per donar resposta de manera efectiva a la ciutadania.

La Llei de Segona Oportunitat és un instrument jurídic que permet al deutor de bona fe cancel·lar els seus deutes pendents de manera legal, «dins d'unes determinades condicions i amb certa restricció», explica Jaime Campá, copresident de la Secció de la Segona Oportunitat de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Tarragona (ICAT). «En el primer trimestre des que va entrar en vigor la nova reforma, van entrar més de 300 sol·licituds», assegura Campá, qui indica que el jutjat mercantil de Tarragona té la capacitat d'absorbir, com a màxim, 400 casos anuals: «El ritme que portem ara és d'un centenar de procediments mensuals».

La degana de l'ICAT, Estela Martín, afirma que la petició d'un segon jutjat mercantil existeix des de fa temps: «Ens reunim de forma periòdica amb l'Audiència Provincial i amb la Sala de Govern del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) i aquesta demanda ha sigut reiterada». De fet, durant aquestes trobades també es va transmetre la necessitat d'un altre jutjat social per resoldre la càrrega de treball. En aquest cas, sí que s'ha donat resposta, ja que, el govern espanyol va aprovar el novembre la seva creació: «Tot i que les reivindicacions són tan antigues i intenses com les del social, encara no ens han fet cas amb la petició del segon jutjat mercantil».

Martín assegura que estan patint «una situació de coll d'ampolla», per l'increment d'entrada de nous assumptes. «Ara s'ha intensificat amb el tema de la Llei de Segona Oportunitat, que fa que la necessitat que arrossegàvem, ara s'hagi convertit en imperiosa», confessa. La degana de l'ICAT apunta que el fet de no comptar amb un altre jutjat mercantil és un perjudici molt gran per a la ciutadania, així com per al teixit empresarial: «Com a capital de província, cal tenir els serveis necessaris per donar la resposta judicial que sol·liciten».

Actualment, el temps de resposta és de gairebé dos anys, indica Martín, qui remarca que són dades provisionals perquè encara no es coneix l'impacte real que està tenint també la vaga de lletrats. L'advocada reconeix, però, que si no es crea un segon jutjat mercantil, aquests terminis es poden allargar molt més: «Si entren més casos dels que es resolen, el temps d'espera augmenta». D'altra banda, assegura que aquesta situació està tenint un impacte econòmic negatiu a la província, que espera que es resolgui el més aviat possible. La degana de l'ICAT eximeix de qualsevol culpa els treballadors de l'administració i els jutges, ja que han de fer front a «números superiors a les ràtios que marca el Ministeri». «El personal fa el que pot i més», reconeix Campá.

Les moratòries dels crèdits ICO

Tot i que el que està saturant actualment el jutjat mercantil són les peticions de Segona Oportunitat, Campá recorda que els juristes també atenen assumptes d'altra tipologia, com els conflictes de matèria societària que hi puguin haver dins d'una empresa o temes marítims: «Sobretot pel que fa als embargaments de vaixells, si el propietari no ha pagat una factura, el creditor pot interposar una demanda al jutjat de Tarragona, independentment d'on provingui».

Els concursos de creditors són també competència del jutjat mercantil. «De moment no hi ha hagut allau de peticions, perquè el teixit productiu s'està sostenint pels crèdits ICO», detalla copresident de la Secció de la Segona Oportunitat de l'Il·lustre Col·legi de l'ICAT. Durant la pandèmia, moltes empreses i autònoms van sol·licitar aquesta línia d'avals que oferia l'Estat per facilitar als empresaris l'obtenció de crèdits per part d'entitats financeres. Concretament, l'Estat garanteix fins al 80% dels préstecs concedits pels bancs. «Ara s'estan estenent els terminis de venciment dels avals, però quan s'acabin les pròrrogues, moratòries i refinançaments, la situació al jutjat mercantil empitjorarà», indica Campá, qui estima que aquesta situació es podria donar a principis del 2024. La degana de l'ICAT, assegura que si s'arriba a aquest punt sense haver aconseguit un segon jutjat, «no es podrà gestionar, tot es quedarà encallat i hi haurà endarreriments de més de dos anys». «La justícia lenta no és justícia», afirma.