Presidenta de la Sala Quarta del Tribunal Suprem
Judicial
«La justícia és femenina i el futur serà de les dones»
Virolés exposa que hi ha entre 5.500 i 6.000 assumptes pendents de resoldre a la Sala Quarta del Tribunal Suprem
— L'octubre de l'any passat va ser nomenada presidenta de la Sala Quarta del Tribunal Suprem. Com han anat aquests primers mesos en el càrrec
— He entrat en un moment complicat, perquè la sala està formada per 13 magistrats i ara només som 8. Això significa que hi ha 5 vacants, que no poden cobrir-se perquè no està constituït el Consell General del Poder Judicial, que els ha de nomenar. Ens entren més assumptes dels que surten i se'ns acumulen.
— Quants assumptes pendents hi ha actualment?
— Uns 5.500 o 6.000 recursos. Si tanquéssim la porta i no entrés cap assumpte més, estaríem dos anys i mig treballant. Això vol dir que hi ha col·lapse.
— La covid també ha afectat.
— Cada quinze dies hi havia un reial decret ajustat. La covid ha tingut una normativa i uns assumptes propis. Amb els ERTO hi ha hagut molts plets i hem hagut de resoldre qüestions que no estaven abans. Això ha intensificat el col·lapse.
— Quan es podrà solucionar aquesta situació?
— Esperem que com més aviat millor, però no sembla que es vagin a cobrir totes les vacants que hi ha abans de la pròxima legislatura. Alguns diuen que potser se soluciona el mes de juny, però ho dubto.
— S'ha pres alguna mesura?
— S'han demanat reforços i sembla que el Ministeri de Justícia els autoritzarà, però és una mesura conjuntural perquè el que interessa és el nomenament dels titulars, no els reforços provisionals. L'activitat continua igual, tot i que no podem constituir sales de cinc. Treballem en sales de quatre, autoritzats per la Sala de Govern. Funcionem els vuit magistrats, però no podem fer el mateix que si fóssim tretze.
— Quines són les competències de la Sala Quarta?
— Tot el que és relatiu al Dret del Treball i la Seguretat Social. A la Sala Quarta, el que es veu prioritàriament són els recursos de cassació per a la unificació de doctrina, que ocupa com un 90% de la totalitat del treball de la sala, i els recursos de cassació ordinaris.
— És la segona dona que arriba a la presidència de la Sala Quarta. Creu que encara existeix un sostre de vidre que dificulta l'arribada de les dones a les altes esferes?
— Sí que existeix, és un tema cultural. No existirà quan ja no en parlem. La totalitat de magistrats dins de la carrera judicial són 5.600 i, d'aquests, 3.000 són dones. Significa que un 56%, més o menys, són dones. La justícia és femenina i el futur serà de la dona, això està clar. Però ara per ara, és cert que haver accedit a la carrera judicial amb posterioritat ha provocat que a la dona li hagi costat més arribar a tenir una antiguitat considerable. Els jutjats socials, sales de tribunals superiors i audiències sí que es cobreixen amb dones, però als llocs de lliure designació som poques. Per exemple, en el Tribunal Suprem hi ha unes 20 dones entre els 80 magistrats que el conformen. És un percentatge molt baix.
— La setmana passada va fer una ponència durant les Jornades del Dret del Treball i de la Seguretat Social.
— Vaig fer la primera ponència, sobre els acomiadaments atípics, de facto, i en incapacitat temporal. És una novetat de la Llei 15/2022. Hi havia expectació per aquesta ponència perquè també es va parlar de la indemnització rescabaladora i adequada que s'estableix en el conveni 158 de l'Organització Internacional del Treball (OIT) i també en la Carta Social Europea, en l'article 24. Estaven una mica en desús, però ara s'està insistint en l'aplicació d'aquestes normes.
— Com valora les Jornades?
— Han anat de meravella. Les matèries que s'han tocat eren temes d'actualitat molt interessants. A més, l'edició d'enguany coincidia amb el 50 aniversari de la constitució del Col·legi de Graduats Socials de Tarragona. Hi van assistir unes 200 persones.
— Un dels temes que es va tractar va ser la reforma de les pensions de la Seguretat Social.
— Durant la ponència que tractava aquest tema, el Consell de Ministres l'estava aprovant. És una reforma pensada a molt llarg termini, és una projecció per al 2050. Fins que arribi aquell any s'haurà d'alterar i modificar, ho veurem amb el pas del temps.